150 anys després pels camins de Joaquim Codina

Les plantes ens poden semblar organismes estàtics, de mobilitat reduïda i que no experimenten canvis de distribució i presència al llarg del temps. Podríem arribar a pensar que si visitem un indret anys després d’haver-hi estat, hi trobarem si fa no fa les mateixes espècies de plantes. No ho creieu pas: els canvis són nombrosos i formen part del dinamisme i l’adaptació de la flora més propera. Resulta, doncs, interessant rellegir el que diuen els documents antics sobre la flora i comparar-ho amb el que podem trobar avui.

A Catalunya, van ser diversos els catàlegs florístics locals publicats a principi del segle XX per autors com ara Vayreda, Llenas i Conill. Una d’aquestes aportacions va ser el treball Apuntes para la flora de la Cellera y su comarca de Joaquim Codina i Viñas, publicat l’any 1908 pel Col·legi de Metges de Girona. Es tracta d’una publicació en castellà en què es combina l’observació estrictament botànica amb el recull local dels usos de les plantes i dels noms populars. Un catàleg d’un miler llarg d’espècies diferents, algunes únicament cultivades, i al voltant de 300 noms populars. El pròleg del treball ja resulta sorprenent i mostra el sentit de l’humor i la franquesa de l’autor. S’hi exposen, fotent-se’n del mort i del qui el vetlla, les motivacions de fer el treball i la incomprensió dels qui l’envolten d’aquesta activitat d’herborització, que ell qualifica d’esport, així com també l’ajut i l’estímul rebut del metge i naturalista vigatà Ramon Masferrer i del botànic terrassenc Joan Cadevall, que serà autor i impulsor de la Flora de Catalunya, que es publicarà entre el 1913 i el 1937.

El catàleg de Joaquim Codina té diverses virtuts. La primera, tot i que pugui semblar òbvia, que gran part de les plantes va acompanyada d’informació concisa dels ambients en què creixen, la seva abundància i les localitats on les ha trobades, sobretot si es tracta d’espècies poc freqüents. La indicació toponímica dels llocs de recol·lecció és molt interessant per a qui rellegeix actualment el treball i, val a dir, que no era habitual en altres publicacions de l’època. També la franquesa de l’autor ens deixa clar que només assenyala les plantes que considera que ha determinat sense dubtes i incloent correccions i esmenes al final del mateix treball, que havia estat publicat, anteriorment, en fascicles.

El recull dels usos de les plantes el fa entre l’escepticisme i el pragmatisme d’un metge que veu com aquests coneixements són útils a la gent, tot i que resulten insuficients en molts casos. Diverses de les afeccions per a les quals les plantes eren un remei utilitzat en aquell moment són actualment poc habituals o restringides, com ara el muguet i les infeccions de cucs intestinals. S’hi recullen usos no únicament terapèutics, sinó també relacionats amb l’alimentació dels animals domèstics i la fabricació d’estris i complements, com ara bastons i aspres. Un dels canvis ambientals innegables que s’ha produït des de la publicació del treball ha estat l’arribada creixent de plantes forasteres que s’han incorporat, amb més o menys èxit, a la nostra flora. La globalització no és només un fenomen econòmic sinó que també es produeix a la natura. Plantes noves i poc conegudes en l’època de Codina són actualment comunes o molt comunes, com ara l’Artemisia verlotiorum, anomenada popularment altimira borda o herba del Ter. El desenvolupament de la indústria tèxtil en aquesta conca fluvial, que avui ja ens sembla llunyana, va portar aquesta i altres plantes que en alguns casos van passar desapercebudes durant alguns anys.

El recull dels noms populars de les plantes també mereix una atenció especial, ja que es circumscriu a l’àmbit geogràfic del treball i, per tant, amb molts localismes. Denominacions com ara herba espitllera, molleró, vidriella, herba cancera, guilleuma, botó-roda, cabruja... són només alguns exemples de noms poc o gens coneguts per persones de fora de la comarca, o també per aquestes, i que formen part d’un patrimoni cultural del territori que cal conservar. L’exclusivitat de moltes d’aquestes denominacions populars ja va ser assenyalada per Francesc Masclans en el seu recull dels noms de les plantes als Països Catalans, publicat a principi dels anys vuitanta.

Els comentaris a la llista de plantes indicades per Codina a la Cellera i rodalia serien inacabables i esperem que el 150è centenari del seu naixement, que se celebra enguany, ens permeti tornar a disposar d’aquesta publicació novament impresa amb la revisió necessària. Mentrestant, avui ens trobarem a les 10 del matí a les ribes del Ter, al costat del tanatori de la Cellera, per fer una passejada matinal en què provarem d’observar una petita representació d’aquest patrimoni natural i recordar els comentaris i les observacions del doctor Codina.