El Coll d’Ares es consolida com el punt d’encontre de la Flama del Canigó entre el nord i el sud de Catalunya
La flama arribarà, com cada any, des de la Catalunya Nord per la zona fronterera del Coll d’Ares i després d’un dinar popular es repartirà en rutes per la resta de territoris dels Països Catalans
El Coll d’Ares, entre el Ripollès i el Vallespir, es consolida com el punt de trobada i transmissió de la Flama del Canigó entre el nord i el sud de Catalunya . Aquest dilluns, l’associació Tradicat i Òmnium Cultural han presentat a la Plaça Major de Vic la dotzena de rutes d’Osona i el Ripollès amb els municipis on es farà arribar la flama. En destaca la incorporació enguany de la ruta de Manlleu, que inclou un espectacle amb cavalls a similitud de les festes de Menorca que es podrà veure a la capital del Ter. La flama arribarà, com cada any, des de la Catalunya Nord per la zona fronterera del Coll d’Ares i després d’un dinar popular es repartirà en rutes per la resta de territoris del Principat, País Valencià i les Illes. Precisament des d’Òmnium, Alfred Verdaguer, ha destacat que la Flama del Canigó és un “símbol d’unió” dels Països Catalans. D’altra banda, el groc tenyirà molts dels actes que se celebraran arreu per reclamar la llibertat dels polítics que són a la presó i els que es troben a l’exili. A més, en tots els municipis on arribi la flama es llegirà un text escrit des de la presó pel president d’Òmnium, Jordi Cuixart.
Sant Joan és una festa ancestral que ha perdurat al llarg de molt segles per festejar la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. Des d’Òmnium Osona, Alfred Verdaguer ha assenyalat que la flama que ha d’encendre les fogueres de Sant Joan és “fidelitat a les arrels, resistència viva i culte a la llengua i a la tradició”. Segons Verdaguer, no només és un símbol d’unió dels Països Catalans, sinó també és un mitjà que busca la inclusió de tothom.
Des d’Òmnium Ripollès, Jordi Vilarrodà ha destacat el simbolisme del Coll d’Ares. “No es tracta només d’una frontera entre estats que mica en mica anem esborrant, sinó que també és el lloc per on van haver de marxar a l’exili l’any 39milers de persones amb una gran penúria”. “Salvant totes les distàncies, avui dia tornem a tenir persones a l’exili”, ha afegit Vilarrodà.
Precisament, en l’acte que es farà a Coll d’Ares de rebuda de la flama que haurà sortit de Perpinyà i abans d’escampar-la pels altres territoris de parla catalana, l’espai fronterer acollirà un acte que cada any compta amb la participació de més persones. En aquesta ocasió, comptarà amb la presència de la filla de l’exconseller de Cultura, Lluís Puig, avui vivint a Bèlgica, que llegirà un text que ha escrit el seu pare.
Els organitzadors preveuen que els actes de la Flama del Canigó al Coll d’Ares enguany siguin encara més concorreguts perquè la festa s’escau en dissabte. A dos quarts de dues del migdia hi haurà una dinar popular de germanor. A tres quarts de quatre es rebrà la Flama del Canigó i s’encendrà el peveter-escultura ’Flama d’arrels’. Es faran els parlaments oficials i es procedirà a escampar la flama per tots els territoris de parla catalana.
Òmnium portarà la Flama del Canigó als exiliats catalans
Òmnium Cultural portarà enguany la Flama del Canigó a les poblacions europees que acullen líders polítics catalans exiliats.
Malgrat la repressió, Òmnium assegura que continua “apostant per la cultura com a principal eina de cohesió social” i per això enguany, el foc que agermana els Països Catalans la nit més curta de l’any “no quedarà al marge de la forta onada repressiva que fa mesos que viu el país”.
La Flama que viatjarà a Europa sortirà el 23 de juny al migdia del Parlament de Catalunya, on prèviament el president de la cambra, Roger Torrent, haurà rebut la flama arribada directament del cim del Canigó.
Quatre representants de la Junta Nacional d’Òmnium seran els encarregats de transportar en avió els quinqués amb la Flama del Canigó fins Hamburg, Brussel·les, Ginebra i Edimburg, les quatre ciutats europees on actualment hi ha líders polítics catalans exiliats. Enguany els quinqués substituiran una de les senyeres que tradicionalment pengen de les dues nanses per un llaç groc, símbol de solidaritat amb els presos polítics i exiliats.
