Música

Crònica

música

Beyoncé i Jay-Z, amor i poder

Jay-Z i Beyoncé van presumir ahir de la seva condició de feliços marit i muller, i també de la d’artistes en la cima de la indústria de l’espectacle, en un concert –únic a l’Estat– davant 47.000 espectadors a l’Estadi Olímpic. És Beyoncé, i no el seu marit rapper, com ja va demostrar l’any 2016, qui té prou poder de convocatòria per actuar en un espai com l’Estadi, la qual cosa no es va traduir, tanmateix, en més protagonisme d’ella sinó en una alternança de l’un i l’altre, amb set úniques peces compartides de la trentena llarga que es van escoltar, en un escenari amb dimensions faraòniques: dues passarel·les fins pràcticament el centre de la pista, una estructura de quatre pisos i diferents compartiments en què es van encabir 26 músics i dues pantalles immenses que, abans que cap altra cosa, van projectar imatges íntimes d’una parella que, segons es diu, segella la seva reconciliació en aquesta gira anomenada OTR II, la segona que fan plegats. Si algú, a més d’èxits, esperava poder tastar res del nou disc que acaben de publicar amb el pseudònim de The Carters, Everything is love, però, es va quedar amb un pam de nas.

Beyoncé i Jay-Z van comparèixer agafats de la mà, mirant fixament a l’horitzó, remetent-nos a tantes altres parelles artístiques i sentimentals afroamericanes, i amb Holy grail, una cançó d’ell que van cantar tots dos, va començar el que acabarien sent dues hores d’un espectacle d’incontestable impacte visual. Bonnie & Clyde els va dur per primer cop a les passarel·les; amb Drunk in love va caure el primer dels èxits de Beyoncé, i, amb Diva, la primera de les seves coreografies, efectuada amb un cos de ball que –va quedar clar– juga unes quantes lligues per damunt del d’altres estrelles pop que durant l’any desfilen per la ciutat.

Rimes punyents, a continuació, a càrrec de Jay-Z (On to the next one i Fuckwithmeyouknowitgotit); coreografies fibroses i al mil·límetre amb Feeling myself i Baby boy; moments reposats i de lluïment vocal tant d’ell (Song cry) com d’ella (Resentment, després de la qual el públic va esclatar amb crits de “Beyoncé, Beyoncé”); duos a dalt d’una plataforma flotant, ella amb llarga capa porpra i ell amb un no menys imponent penjoll daurat (Family Feud); els dos astres passejant pel bosc i la platja en vídeos projectats a les pantalles, i, entre focs artificials i cos de ball i orquestra funcionant a ple rendiment, súper hits com per exemple Crazy in love i Freedom, repics finals a la cerimònia de coronació de Beyoncé i Jay-Z com a reina i rei del hip-hop i r&b mundials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia