Plaer curt i intens
Redefinint el que vol dir ser una brass band (banda de vent-metall i percussió), Lucky Chops va fer-se viral el 2014 amb un vídeo enregistrat al metro de Nova York en el qual tocaven un mash-up de música funk. Amb l’ajuda de milions d’espectadors de YouTube d’arreu del món, Lucky Chops van començar a fer-se un lloc en l’escena musical de Nova York i del món. Aquest grup de sis músics joves de carrer amb molt de talent ha creat un espectacle ple d’energia, amb un so distintiu que fa que no puguis estar a la cadira només escoltant.
Dissabte passat, Lucky Chops van actuar al festival Tempo Sota les Estrelles , de Girona. Tan bon punt arribaves a la plaça del Jurats i veies la disposició de les cadires, ja t’imaginaves que no seria un concert com qualsevol altre. Resulta que durant les proves de so els integrants del grup van demanar a l’organització que les cadires estiguessin ben apartades, deixant tota la pista davant de l’escenari com una perfecta pista de ball.
A l’escenari, cada integrant va demostrar tenir el seu propi estil, però tots s’acaben barrejant d’una manera molt sonora, com en qualsevol dels seus mash-ups o batuts musicals, i amb un “Girona balla?” van posar en marxa el seu trepidant concert.
Durant les dues primeres cançons només la gent que estava dreta als costats va començar a ballar. La resta del públic es va anar acostant tímidament fins a situar-se davant de l’escenari.
Després de mitja hora de concert, amb el públic rendit als seus peus i quasi tots els assistents ballant al centre de la pista, Lucky Chops ja havien demostrat la brillant capacitat que tenen per donar la seva interpretació personal a les diferents versions que fan d’artistes tan dispars com ara James Brown, Michael Jackson, Adele i fins i tot el cantant de reggaeton Don Omar.
El concert va acabar just una hora després de començar, a les 22.07 h, i el grup no va fer ni tan sols l’intent d’oferir un bis. Joshua Holcomb (trombó), que s’havia erigit en frontman durant tot el concert, va demanar disculpes als assistents, ja que havien de marxar perquè a les cinc de la matinada havien de tocar en un altre festival, a València. Amb la mateixa energia que van obrir, van tancar el concert i van marxar. Molta energia i un plaer curt, però molt intens.
