Cultura

MÒNICA RODRÍGUEZ

PRESIDENTA DELS DIABLES DE LA MAURINA

“Ser colla infantil i d’adults alhora dona feina però és molt enriquidor”

Amb 33 anys presideix els Diables de la Maurina, dels quals ha estat tresorera i hi toca la gralla, el tabal o fa de diable. No tenia especial interès en aquest món, però ho va provar i la va enganxar.

Quan neix la colla i com?
Ara farà vuit anys s’estava duent a terme el pla de barris a la Maurina, a Terrassa, i una de les partides era per impulsar la cultura popular i això es va ajuntar amb el fet que s’acabava de crear l’escola Roc Alabern i un grup de mares i pares s’hi van posar. Hi havia ganes de fer coses al barri i es va començar la construcció d’una figura de bestiari, la Cuca, que acabaria sent la gènesi de la colla de diables.
Com sobreviu en el món dels diables una colla petita?
Amb penes i treballs! Moltes de les activitats que fem són per recollir diners... a més, a banda de ser una colla petita som una colla familiar i això té molts avantatges però té el hàndicap que quan algú té nens ja saps que hi ha una sèrie d’activitats associades, esportives, culturals... que a vegades ens resten presència. Però sempre hi ha gent amb ganes de tirar les coses endavant i amb l’ajut de l’associació de veïns i de la de comerciants, ho fem. De fet, sense ells seria molt complicat. Poder fer una diada i que els comerciants ens ajudin, econòmicament o amb espècies, ens aplana el camí.
Moltes de les colles de diables són o d’adults o infantils, però vostès tenen les dues facetes. Com es conjuga això?
És molta més feina perquè moure un grup d’infants és feina, i és paperassa... però es porta bé perquè les experiències són molt enriquidores. Nosaltres fem sortides d’adults, sortides d’infants i moltes de compartides que ja són sortides familiars.
Quin és l’objectiu immediat de la colla?
Consolidar-la i consolidar-la al barri. Vuit anys poden semblar molts, però encara ens queda molta feina per fer... volem consolidar molt el tema infantil, donar-los molta més responsabilitat dins de la colla; cal potenciar el grup infantil perquè aquest serà el grup de joves i els adults que han de donar continuïtat a la colla.
Quanta gent mouen?
La colla té 70 persones inscrites però depèn de la sortida hi ha més o menys gent.
En aquests anys de crisi hi ha hagut queixes que la cultura popular ha patit fort amb les retallades, sobretot dels ajuntaments. S’ha retallat del foc?
En el nostre cas, sincerament, no ens podem queixar. Hem seguit actuant en molts indrets. I no només això, sinó que en el nostre cas l’Ajuntament de Terrassa ha apostat per cedir-nos un local propi. És cert que les subvencions municipals i de la Diputació de Barcelona s’han reduït, però nosaltres ho atribuïm més al fet que estan apareixent més colles de diables, i aquestes també han de tenir oportunitats.
I es coordinen amb altres grups, de Terrassa o de fora?
Sí, formem part de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa i de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya . Això ens permet assistir a trobades de formació.
I la nova normativa europea, els ha acabat afectant?
Sí en la feina. És més paperassa que hem de preparar, però és assumible... Depèn de l’actuació i de la pirotècnia que s’ha de fer servir, la paperassa és més gran i hi has de dedicar més hores... has de justificar quina pirotècnia tens, com la transportes, etcètera.
Com tenen a la colla el tema del relleu?
Tenim un buit en la franja dels joves... però ara n’està apareixent algun... però sempre perquè té algun conegut... Nosaltres ens nodrim més de l’arribada de famílies. De tota manera, sí que treballem el tema escoles i instituts amb uns contes que vam fer que expliquen la història dels diables, de la Cuca, per a un públic infantil... per anar captant gent interessada a provar-ho.
Una dona presidenta d’un grup de diables hauria de ser normal, però, ho és?
A Terrassa n’hi ha més d’una... però és cert que no som tantes... a més, ja sabem que hi ha hagut polèmica en les colles de diables més tradicionals...
Com s’organitzen?
Hi ha una junta amb els càrrecs habituals però després tenim càrrecs fora de la junta, com ara, cap de gralles, de transport, de foc, de malabars, d’infantil... A l’inici de curs, cada cap marca els objectius de cada àmbit i es van treballant durant l’any.
Per tant, tenen grup de gralles propi?
Sí, i tabalers i malabars, tots ells acompanyen els diables. I, a més, també fem cercaviles sense foc amb la Cuca.
En breu estaran de celebració.
Sí, els dies 19 i 20. El 19 fem una Cucabirra, un cercabars. I el dissabte, cercavila, xocolatada, animació infantil i els espectacles de foc, que acabaran amb un sopar i un concert de rock.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.