Art

Jordi Faulí

Arquitecte director de la Sagrada Família

“Tots hem de fer possibles les idees de Gaudí”

Vuit anys. És el que queda per acabar les obres de la Sagrada Família de Gaudí. Parlem amb l’arquitecte que dirigeix l’enorme empresa, Jordi Faulí (Barcelona, 1959), dels reptes del tram final: l’aixecament de les sis torres centrals i, un punt calent, la façana de la Glòria.

La torre de Jesús ja s’enlaira. Expliqui’ns com serà el procés de construcció i ajudi’ns a imaginar-nos el seu aspecte final.
Fa pocs dies, hem acabat del tot el primer nivell de panells. Devem estar als 91 metres, perquè vam començar des dels 85 de la sala creuer. Queden onze nivells més. La torre acabarà fent 172,5 metres, que són 23 vegades 7,5 metres, la distància entre les columnes de la nau i el mòdul de gran part de les dimensions de la Sagrada Família. Com se sap, serà un pèl més baixa que la muntanya de Montjuïc. Bona part de la torre estarà formada per dotze costats paraboloides amb les finestres triangulars que aniran alternant un sentit amb un altre. A les cantonades hi haurà unes arestes de pòrfir que simbolitzaran la sang de Crist. Al terminal, tal com està definit des de fa anys, figuraran les inscripcions “Tu solus sanctus, tu solus dominus, tu solus altissimus”. La torre estarà coronada per una creu de quatre braços, que de llargada farà 13,5 metres i d’alçada, 17. A les seves puntes, els dies especials, s’encendran uns focus que il·luminaran la ciutat. Els textos de Gaudí parlen d’una creu refulgent. Tindrà unes obertures que, en els escrits de l’època, es diu que han de ser acanalades, i a través de què es podrà veure Barcelona. Encara és difícil de dir, però de manera simultània al mirador hi podrà haver unes vuit persones.
Per a l’exterior de la torre, Gaudí va deixar instruccions clares, però no pas per a l’interior. Com l’han plantejat?
Gaudí va deixar el model de la sagristia per tal que servís de guia per a les torres centrals, amb pisos que havien d’ajudar a aguantar la pell. Però gràcies a les possibilitats de la tecnologia actual, tant a la torre de Jesús com a la de la Mare de Déu hem pogut eliminar els pisos i, per tant, tenim uns espais lliures d’uns 60 metres d’altura. Al centre de la torre de Jesús, hi haurà una escala i un ascensor que pujaran cap a la base de la creu. L’escala, de cargol, l’hem projectada amb les mateixes formes de l’exterior, és a dir, paraboloides, i dins d’aquesta hi haurà l’ascensor, que serà pràcticament transparent. Els últims vint metres per arribar a la creu es faran amb una altra escala helicoïdal.
Amb la decoració, volen emfasitzar l’experiència d’ascens celestial dels visitants.
La Sagrada Família és tota ella una expressió d’elevació. La voluntat de Gaudí quan projecta els campanars del Naixement i de la Passió era crear un sentiment d’elevació, sensorial i espiritual. La torre de Jesús s’ornamentarà amb escenes evangèliques i tota la resta serà una representació del firmament.
A la torre de la Mare de Déu no s’hi podrà accedir?
Sí, des de la sala creuer, però només a la part baixa. Estarà decorada amb ceràmica blanca com a expressió de la puresa de la Verge. Serà una torre especial, perquè és l’única que dona llum a l’interior. El conjunt de torres aniran pujant coordinadament. En aquests moments, la de la Mare de Déu ja és als 100 metres; la de Jesús, com hem dit abans, als 91, i les quatre dels evangelistes, als 93. Insisteixo: creixeran compensadament, de manera que l’estrella (lleugerament lluminosa) del capdamunt de la torre de la Mare de Déu i els terminals dels evangelistes es puguin col·locar el 2021. El 2022, culminarem la part final de la torre de Jesús.
No sé si ens fem a la idea que queden menys de deu anys per acabar la Sagrada Família, gairebé un segle i mig després. Sent vertigen?
El que estarà acabat, el 2026, és la part arquitectònica. Això sempre que els recursos i la tecnologia ens acompanyin com fins ara. El que sentim és una enorme responsabilitat.
Ara que parla de tecnologia, la Sagrada Família és capdavantera d’una manera de construir innovadora.
La construcció de la Sagrada Família és un repte. I ho ha estat sempre. Gaudí va poder fer els terminals de la façana del Naixement perquè va confiar en una tecnologia relativament nova en aquell moment, que era el formigó armat. Amb pedra hagués estat impossible. A Europa (no a Amèrica), va ser una fita per la seva grandària. Gaudí va construir la façana del Naixement sense grues. A la façana de la Passió vam col·locar la grua més alta de Barcelona. Quan es van fer les naus, i amb això vam ser pioners, vam incorporar la mecanització, és a dir, la realització d’elements de pedra amb informàtica. Per al creuer es va utilitzar formigó d’alta resistència. I ara, en les torres centrals estem aplicant la tècnica de la pedra tesada, amb barres d’acer inoxidable a l’interior. No ens l’hem pas inventada, però sí que l’hem desenvolupada en unes dimensions que mai ningú no s’havia plantejat. Treballem en col·laboració amb dos equips d’arquitectes molt competents, 2BMFG de Barcelona i Arup de Londres. Tot s’ha de fer amb un altíssim nivell de precisió perquè els panells encaixin. A més, des que vam acabar les naus i vam començar la sagristia, tot ho premuntem al taller extern que tenim a Gaià. A l’obra arriba tot comprovat. I una última cosa no menys important: la pedra es talla amb informàtica, sí, però l’últim repàs sempre el fa l’home. Les textures de les torres es fan manualment amb un procediment tradicional. Per tant, hi ha una barreja de tecnologia i artesania.
El món de l’arquitectura els està mirant?
Hi ha molts aspectes de la Sagrada Família que generen fascinació. A uns, més la part artística; a d’altres, la simbòlica o la religiosa... I, evidentment, la tecnologia que estem aplicant, també. És un edifici que interessa moltíssim als arquitectes. Fa uns anys, van venir a veure’ns del despatx de Frank Gehry encuriosits amb la manera com Gaudí aconseguia crear formes naturalistes amb la geometria. Volien saber com aquestes formes es podien dibuixar i construir amb programes informàtics amb una certa facilitat, que és el que nosaltres estem fent.
Una altra de les missions majors és la restauració de la façana del Naixement.
Estem fent el pla director, que donarà lloc al pla de restauració que, òbviament, s’haurà de presentar a les administracions competents perquè és patrimoni de la humanitat. Ara, hem elaborat un estudi exhaustiu de la façana: la tenim dibuixada en 3D. No té patologies greus.
Diu que el 2026 estarà acabada la part arquitectònica. Què faltarà per fer?
Ornaments de l’interior. A la part alta de l’absis hi ha d’haver una gran làmpada que representarà l’esperit sant. I al centre del creuer, una evocació de la Jerusalem celestial, que també serà una mena de lampadari. Aquests dos elements decoratius els va dibuixar Gaudí. I n’hi ha d’altres que anirem fent a poc a poc. Però, bàsicament, quan diem que no tot estarà acabat l’any del centenari de la mort de Gaudí, parlem de la façana de la Glòria. El 2026, no tindrà encara tota la seva expressió artística i simbòlica.
Perquè no saben si podran construir la monumental escalinata d’accés a la basílica, que comporta l’enderroc d’edificis del carrer Mallorca. En el recent conveni que han signat amb l’Ajuntament no s’aborda.
S’ha acordat crear una comissió amb diversos estaments que resoldrà com acabar el projecte. De solucions per poder-ho fer, en poden sortir un munt d’aquest equip de treball. Solucions satisfactòries per a la ciutat i per a la Sagrada Família. Nosaltres estem contents de l’acord amb l’Ajuntament. És un acord amb la ciutat. Per tant, hi ha un reconeixement de la ciutat del projecte de Gaudí. Ha estat intel·ligent segmentar el problema en dos. Primer, es regularitzarà la llicència. Regularitzar, perquè nosaltres ja en vam fer una, de petició de permís, a finals del segle XIX. I, a més, farem unes aportacions econòmiques substancioses per millorar l’entorn. Després, abordarem conjuntament el nàrtex de la façana de la Glòria. Ara, no m’atreviria a posar terminis.
És optimista?
Dialogant amb totes les veus de la ciutat, sí. Hem de fer tot el possible perquè les idees de Gaudí es portin a terme. Les seves propostes són de tal qualitat i novetat que el millor que podem fer tots plegats és realitzar-les. Serà bo per a tothom.
Per què la frontera que separa els que adoren i els que detesten la Sagrada Família és tan radical?
La gent que valora la Sagrada Família ho fa per diferents motius. I un de molt important és la bellesa. Els visitants queden trasbalsats, positivament, per aquesta bellesa nova que crea Gaudí. Aquest podria ser el punt de trobada amb les persones que, ara mateix, se senten tan allunyades del projecte.
Potser ha faltat pedagogia, explicar millor com i per què s’està fent? Hi ha un sector de la societat, sobretot la intel·lectualitat, que no es cansa de dir que la continuació del temple ja no té res a veure amb Gaudí.
D’esforços n’hem fets, però és possible que ens hàgim d’explicar millor, sí. Hi estem oberts, a qui calgui, quan calgui i de la manera que calgui. Nosaltres som fidels al projecte de Gaudí. El que Gaudí va deixar clarament definit, el millor és seguir-ho, com ja he dit abans. Evidentment, no tot està precisat al detall per ell, i el que nosaltres fem és recollir el que fa en les parts que sí que ho estan. No ens inventem res. Gaudí volia que s’acabés el temple. Va dedicar els últims dotze anys de la seva vida a deixar-ho tot el màxim de definit que va poder i a transmetre-ho als seus deixebles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS
art

Mor Richard Serra, l’escultor monumental

barcelona