La victòria de mai renunciar a la lluita
La directora Carlota Subi-rós i la companyia La ruta 40 han indagat sobre les lluites del món obrer i de les dones. A partir de declaracions d’un centenar de testimonis (que van del Maig del 68 a l’actualitat) es reflexiona sobre demandes històriques que els avis no van poder resoldre i que, probablement, hauran d’afrontar també els nets. La lluita constant manté latent el compromís del procés de l’1-O, tot i que evita pronunciar-s’hi directament, perquè sigui l’espectador qui es faci les seves conclusions. El muntatge s’estrenarà divendres a la Sala Beckett i farà la darrera representació del Temporada Alta, a La Planeta, el diumenge 9 de desembre (18 h).
Alba Pujol, Maria Ribera, Alberto Díaz i Albert Prat són els quatre intèrprets que fan ressonar les grans consignes i les profundes reflexions que ha activat la lluita obrera i el feminisme. S’ha centrat en el que es va produir a Catalunya, des dels anys setanta, com a conseqüència del moviment del Maig del 68, a París. És un collage molt subjectiu, fet a partir d’una recerca practicada durant tots els membres del repartiment i els altres membres de la companyia La ruta 40. Els espectadors passen a ser uns membres més de l’assemblea, envoltant la taula de debat. En certa manera, se’ls incita a intervenir. Tot i que es convida que es generi el debat de tornada cap a casa, no enmig de la funció. Per contextualitzar les cites (que apareixen fent un enfilall aparentment desordenat) es projecten als laterals d’unes caixes imatges de les diferents mobilitzacions. Subirós admet que la necessitat d’acotar ha tallat l’opció de construir un debat més enllà de les classes més compromeses: la veu més conservadora donaria per a una altra peça.
