Cinema

Una llum a l’horitzó

‘Ara’ és una ficció molt real sobre el tema de l’anorèxia, que Pere Solés va rodar amb joves pacients de la clínica Bofill i que demà s’estrena al Cinema Truffaut

Es farà un col·loqui després de la projecció d’aquest film dins del cicle de Temporada Alta

El culte al cos, l’obsessió per la imatge, la dictadura del like... La doble faceta de cineasta i metge ha permès a Pere Solés treballar des de la ficció per explicar una malaltia que afecta molts nois i noies de la societat actual: els trastorns alimentaris i l’anorèxia. El resultat és Ara, un film de ficció en què res del que hi passa és irreal i que demà s’estrena al Cinema Truffaut(20.30 h), en el marc del festival Temporada Alta, després del seu pas per la Seminci de Valladolid.

El llargmetratge, una producció de DDM Visual, pretén mostrar el dia a dia d’un grup de pacients d’anorèxia nerviosa de la clínica Bofill durant el seu ingrés hospitalari i la relació amb el seu terapeuta, el psicòleg Pau Chapur. Totes les escenes que es desenvolupen a l’hospital estan rodades a la clínica Bofill de Girona, on fins i tot l’aula de salut es va convertir en un saló adequat per fer teràpia en grup.

I, de fet, tot el que interpreten les actrius ho han viscut prèviament en les seves vides reals. Han tingut anorèxia, han passat per teràpia, per moments molt baixos i per altres de bons juntament amb les seves companyes del centre de dia. A Solés, que no és la primera vegada que ha treballat amb intèrprets no professionals, li agrada el resultat i la versemblança que surt d’aquest tipus de procés, en què per aconseguir el màxim de credibilitat va evitar donar text a les actrius pacients i simplement els proposava temàtiques i línies a seguir amb l’objectiu de fomentar les improvisacions basades en experiències ja viscudes o fàcilment assimilables per elles. “Aleshores, tot surt de manera orgànica”, va declarar, durant el rodatge, Pere Solés.

En aquest sentit, el realitzador gironí subratlla sempre que se sent molt satisfet del treball interpretatiu d’aquest grup de dotze noies encapçalades per la protagonista, Núria Bronsó. La condició de metge del director li va permetre assistir dos anys a la teràpia i al dia a dia de les noies. D’allà va sortir el guió, que deixava marge per a les esmentades improvisacions.

Ara és una pel·lícula que, com el procés que van experimentar les actrius, és terapèutica, en el sentit que, parlant de la malaltia mental, s’hi reflexiona. El mateix Pere Solés tot sovint declara: “El que persegueixo amb aquesta pel·lícula és reforçar l’autoestima de les persones que pateixen aquesta malaltia i, alhora, desestigmatitzar-la.” Totes les actrius, que han patit la malaltia, també ho comparteixen i tenen clar que tothom se’n pot sortir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol