Cultura popular

L’APUNT

Aquelles altres ‘pàgines viscudes’

Ramon Folch i Camarasa era un tossut entranyable. Va aconseguir assentar la Fundació Folch i Torres (que parla dels cinc germans, entre ells el seu pare i ànima de la majoria d’Els Pastorets que es representen arreu aquests dies) a la sala noble del castell de Palau-solità i Plegamans. No era un emplaçament casual. Va ser en aquest municipi on Josep Maria Folch i Torres va construir una torre per estiuejar-hi amb els nous fills. Una casa que, per cert, va anar comptabilitzant en una llibreta amb llapis i goma les despeses fins que va entendre que millor era no fer-ne els comptes per no espantar-se! Folch i Camarasa, amb la Fundació, ha anat revalorant aquell material del seu pare i tiets, entre el qual les Pàgines viscudes que publicava al Patufet. En una expressava el dolor per la mort de Jordi Folch i Camarasa al front, durant la Guerra Civil, als 18 anys. Ramon, des de la bonhomia i la satisfacció de veure els Pastorets amb els nets, va reviure tota una altra generació de pàgines viscudes. Ha estat una baula més de tradició, fe i coherència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda