Diàleg multicanal

Cesc Gelabert necessita plantejar-se nous reptes en la seva carrera de més de 45 anys fent coreografies. Ja es va llançar al buit aventurant-se a parlar en escena (Escrit en l’aire, 2016, Lliure de Gràcia). Ara, implica en aquesta aposta alguns còmplices seus com ara Lydia Azzopardi (vestuari), Borja Ramos (composició musical) i Conchita Pons (il·luminació) i s’atreveix a improvisar en directe, en grup. És una invitació a un espectacle multicanal amb un cert aire de “suïcidi col·lectiu”, insinuava Gelabert. Ahir, 48 hores abans de l’estrena, confessaven que encara necessitaven trobar un lloc des d’on poguessin sentir-se segurs. Caminant per les vores de l’abisme s’expressa una intensitat molt més gran.

A partir d’unes petites pautes, sabent que cada funció serà diferent i que cap arribarà a la perfecció, estan segurs que hi aflorarà l’emoció i la frescor de la troballa. Només es representa des de demà fins al 17 de març, a la Sala Petita del TNC. Faran nou funcions i hauran assajat només nou dies abans de l’estrena. Al costat de Cesc Gelabert, Robert Gómez i Samuel Delvaux (que ja havien treballat amb la companyia abans), així com els ballarins Junyi Sun i Maria Andrés (que hi debuten), buscaran el matís amb una música que mirarà de quadrar amb el ball i una il·luminació que els perseguirà.

Per Gelabert, la dansa és com el futbol (ja ho va demostrar a Foot-ball TNC, 2015): la improvisació és imprescindible. Però –aclareix el coreògraf– cada professional té la seva tècnica, que coneixen els seus companys i, entre tots, elaboren una tàctica per guanyar el contrincant. En aquest joc de Nom (el títol que van trobar més obert perquè no condicionés ni la creació ni la recepció), el públic hi té un paper determinant. És qui acabarà de confeccionar el valor del muntatge, de l’experiència.

Borja Ramos i Conchita Pons aclarien que havien fet més treball de taula que mai. A Nom, hi seran en directe dissenyant i posant so als moviments. Ramos utilitza un canal de so que es modula a diferents altures per variar la percepció de l’espectador. Sobre aquesta base, Ramos hi modularà el so en directe. I el vestuari? Com que no es podia comptar amb res a priori, s’ha optat per trobar la roba del fons del TNC que doni joc als ballarins i permeti la improvisació. Corresponen a personatges dramàtics, que prioritzen contextualitzar el personatge en l’època i el seu caràcter més que no pas permetre-li soltesa. Aquesta dificultat la vesteixen d’oportunitat.