Arts escèniques

Crítica

teatre

Una foto moguda, amb sorpresa

Un revulsiu imprescindible. La proposta és valenta i ambiciosa. Perquè s’atreveix a construir una peça en clau de road movie (uns joves que viatgen en cotxe il·legalment) que voreja les dues hores de funció i perquè la dramaturga i directora no renuncia a deixar res del que vol exposar al tinter. Tornero és una de les impulsores internacionals dels textos teatrals de denúncia. I en aquest títol (que potser no fa justícia a la càrrega de compromís que hi ha al darrere) hi ha moltes de les seves inquietuds. El públic dels instituts a qui anava adreçat, un matinal de dimecres, ho va seguir amb atenció. Que és tot un indicador. Els atrapa. I els commou. De rerefons posa a la diana la immigració, la venda d’armes, els exilis i la hipocresia política europea.

Una noia jove, molt enrabiada, vol fer empipar algú proper. Es posa al límit perquè l’altre pugui sentir-se culpable. Ella és forta i se sap defensar, als 18 anys. Decideix ajudar un tercer, un desconegut, i emprendre un viatge cap a Estocolm. Per raons ben diferents, coincideixen en la destinació d’arribada. Durant el trajecte es van entenent les raons d’aquesta fugida. Serà un viatge catàrtic, que els canviarà la vida per sempre. Per a ells dos i als dos adults que també deambulen per l’escena (i dels quals també s’aniran coneixent fílies i divertides fòbies). L’obra, amb puntuals referències directes al públic, té un format cronològic i seguit. Hi ha el·lipsis temporals, però no les fragmentacions i els dobles dispositius que generen discursos paral·lels o complementaris que tant s’utilitzen en format per a gent jove. A canvi, Tornero hi inclou dades dels camps de concentració de França, del judici de Nuremberg o d’Alfred Nobel.Tot el text es projecta a gran velocitat, però amb una veritat interpretativa que convenç. Tots quatre actors transmeten aquesta necessitat de menjar-se el món (David Vert), o de recompondre’l (David Menéndez), o de corregir-lo (Ester Cort), o de provar-hi de viure amb enteresa i acceptant les contradiccions que vindran (Júlia Genís).

El futur està plantejat dins de l’operació teatre juvenil del TNC. Està molt bé que el teatre públic se’n preocupi i que Tornero se n’ocupi. Perquè l’equipament té una responsabilitat immensa en aquest camp i perquè la dramaturga té una energia, una necessitat inconformista de millorar el món injust d’avui, que lliga molt bé amb l’instant de canvi de l’adolescència.

El futur
Autora i directora: Helena Tornero
Intèrprets: Ester Cort, Júlia Genís, David Menéndez i David Vert
Dimecres, 20 de març (fins al 14 d’abril) a la Sala Tallers. TNC


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona