Arts escèniques

ABRIL MORERA

actriu

“Quan ets actriu, t’adaptes al que estàs vivint”

Busquem la connexió [en cada funció] entre l’actor i l’espectador. L’anem modificant depenent del que el públic demana.
No has de ser actor per la fama que puguis obtenir, sinó perquè realment t’agrada fer teatre

Connectar. El repte d’Abril Morera és poder transmetre als més joves el gaudi pel teatre. Ho fa com a actriu de La Roda Produccions I, més recentment, també com a professora en unes aules on ella mateixa va rebre el bateig d’actriu. La Roda Produccions celebra la seva majoria d’edat, els divuit anys. Són els mateixos que té ella.

Per estimar el teatre primer l’has de conèixer. Com vas començar?
Els meus pares van començar a fer teatre a l’Espai Escènic de Gavà [l’escola de La Roda Produccions]. A l’estiu feien un taller de teatre i vam decidir apuntar-nos-hi. Ara farà uns deu anys. A partir d’aquell moment vam començar a fer teatre. Abans havia anat a veure obres de teatre, però com una activitat de dissabte en família, com qui va al cine o al parc.Vaig començar a tenir-hi interès quan em vaig apuntar al casal. Allà va ser quan vaig veure que era un món que m’apassionava.
Has tingut una trajectòria meteòrica: alumna, actriu, professora. Aquell món que t’apassionava el transmets a altres nens i nenes.
Sí. Vaig començar a fer d’actriu fa un parell d’anyets, i de professora, fa molt poc. Com que m’especialitzo en nens, m’agrada que tot el que ensenyo també ho puguin veure reflectit a l’escenari.
El teatre familiar, teatre de present, és considerat alhora teatre de futur, perquè després del parèntesi de l’adolescència es preveu que tornarà a interessar. Coincideixes amb aquesta tesi?
Tot depèn de l’obra que vagin a veure. Si és més atractiva per a jovent, tindran més interès per anar-la a veure. Quan ets adolescent tens uns altres interessos, però no deixaràs el teatre si realment t’agrada. Jo sempre m’he mogut en un àmbit en què a tothom li agrada el teatre: tant a la meva família com als amics. Sí que puc entendre que quan comences a fer-te més gran, que ja vols explorar el món perquè ja et creus un nen gran (als 15-16 anys), potser deixes una mica el teatre.
La Roda Produccions de seguida va veure que calia un planter; però que buscava futurs actors o futurs espectadors, amb la motxilla de l’experiència (que ajuda a entendre millor la dificultat de la interpretació).
Quan pots conèixer de primera mà què és el que fa un actor a l’hora de fer un espectacle, ho tens més proper. I La Roda, quan forma alumnes i veu que et serveixen per fer un espectacle (pel seu talent o perquè s’adapten al perfil de personatge del futur títol) els ha estat molt útil. M’ha passat a mi i a molts altres companys de l’Espai Escènic. Durant el curs es prepara una mostra de teatre que es programa al final. És aquí, quan Dani Cherta i Jordi González (que porten La Roda Produccions) veuen els que se saben adaptar a un escenari, si agrades al públic, si tens facilitat per transmetre tot allò que vols provocar en l’espectador.
Proven les escenes mentre les creen ensenyant-la als alumnes?
Amb Gospel for kids, que és l’obra en què jo actuo amb ells, no ho hem fet. Però sí amb altres títols com El vestit Pop de l’emperador o Aladdin, the Pop musical. Sí que han fet un assaig amb públic en què comproven si té tirada. Fan la prèvia per veure si agrada.
Es canvien detalls arran d’aquestes proves en públic?
Dins d’una obra es fan com bromes perquè reaccioni el públic, i comproves que hi ha gags que no funcionen i es planteja si es canvien. Davant d’un públic veus la reacció. Quan assages entre els teus companys, és probable que tinguem un humor similar i que els gags ens facin gràcia d’entrada. Es tracta de presentar-ho i provar.
Coco Comin, Eòlia, Aules, Institut del Teatre, cadascú des de la seva vessant acadèmica i professionals donen peu que els seus alumnes es professionalitzin. És el cas de La Roda, també? O només se selecciona puntualment alguns membres del grup, i no tota la colla?
En la mostra de final de curs hi participem tots. Allà ens veuen a tots. I es trien, entre els diferents perfils d’actors, el que encaixi millor per a la seva producció.
En el seu cas, de l’escola va saltar a l’escenari professional. Però és només un primer pas? Altres companys de promoció han anat prodigant-se en altres produccions. Fins a quin punt pot ajudar crear una companyia, fer pinya amb els companys.
Un dels avantatges de ser actor és que pots estar en més d’un espectacle. I et pots anar movent per diferents companyies. També hem treballat en produccions diferents que no són de La Roda. És bonic poder combinar diferents equips amb públics diferents i enriquir-te de cada experiència.
Quan vas canviant de companyia es perd la relació de confiança i coneixement entre l’equip i els directors, per exemple.
No t’ho pensis. Fer teatre obliga a estar tots molt pròxims. La relació que crees amb companys, directors i qui sigui segueix mantenint-se.
Però es trenca el treball de companyia, de treballar un codi comú.
Un dels reptes de ser actor és que et puguis adaptar al que demana cada espectacle, i el públic. Per moltes companyies o produccions, sempre has de saber on ets i què és el que has de transmetre cada cop. Quan ets actriu, t’adaptes al que estàs vivint.
Si persones com Núria Espert, Lluís Homar o Jordi Banacolocha van sorgir del teatre amateur (sigui de parròquia o no), ara també neixen carreres en el teatre familiar, com ara el de Pablo Derqui o Queralt Casasayas o Laura Pau. El teatre familiar és una rampa de sortida?
T’especialitzes pel teatre que et sents més còmode. Jo em sento molt bé amb el familiar perquè amb els nens sempre tens reaccions molt sinceres, però es pot fer de tot. No crec que els actors s’encasellin en un format o un altre.
Vols estudiar per aprofundir-hi professionalment. Què creus que t’ha de donar fer d’actriu?
Més que què és el que em pot oferir la professió, és al revés: què puc oferir jo a la professió? Quina és la meva capacitat d’assumir cada personatge, quins reptes em proposa i com el puc superar? Jo vull aprendre a transmetre cada personatge que hagi d’interpretar. Això és bàsicament el que m’agradaria treballar, a part de la tècnica vocal...
Perquè estem parlant d’actriu, però et centres en el musical? Tant el cant com el moviment són dues eines més per emocionar el públic, no?
Pots tenir una meravellosa tècnica vocal, que no desafinis cap nota, que tot quedi molt net, però que no estàs transmetent res. És més interessant treballar des de tu per transmetre al públic bé l’emoció que sents, que una afinació perfecta.
La Roda juga amb una estètica molt concreta. Sovint agafa un conte clàssic i el modifiquen, per fer-lo més atractiu. T’hi sents a gust?
Quan fas teatre familiar vols que els nens tinguin referents, que ho coneguin. Agafem un conte i el modifiquem per fer-lo més proper a la nostra realitat, o que sigui més cridaner, que els atrapi més que el conte tal com es coneix. El modifiquem perquè als nens, als pares, a qui ens vingui a veure, els agradi allò que estan veient. I que sigui una mica diferent per sorprendre’ls.
Quan es perverteix el títol, ja es dona l’opció de transformar els personatges i, per exemple, donar major rellevància als rols femenins, que en l’original poden ser quasi decoratius.
Sempre tots els personatges tenen la mateixa importància, siguin home o dona. Però no perdem la coherència de tot allò que estem explicant. No canviarem l’argument de La Ventafocs, però sí que hi afegim el nostre toc propi.
El format funciona.
Sí, han rodat molt El vestit Pop de l’emperador o l’Aladdín, Góspel for kids... Tots aquests títols han tingut molta tirada aquest últim any. La Roda Produccions és una companyia que va creixent, any a any.
L’espectacle, qui pretén enganxar? El pare o mestre, o el fill i l’alumne?
El màxim de gent que puguem. Els espectacles estan enfocats als nens, però també hi ha gags que van més de cara als pares perquè tots puguin participar de la mateixa manera. No és que el pare va a acompanyar el fill a veure l’obra, sinó que tots junts van a veure una obra en què tots participaran.
Tothom busca el públic jove, aquests últims anys. Però les edats difereixen molt. Varieu en funció de l’edat del públic? No és el mateix tenir escoles de primària que d’ESO. Com es corregeix?
Quan nosaltres fem una funció, intentem connectar amb el públic. Necessitem que segueixin la trama. Busquem la connexió entre l’actor i l’espectador. I anem modificant en funció del que el públic està demanant. Per exemple, en algunes funcions de Gospel for kids, de sobte es produeix un gran silenci quan ens posem a cantar. En d’altres, s’agafen a la trama i celebren que els personatges siguin molt còmics.
I va mantenint els espectacles en repertori, el mèrit dels familiars.
La Roda té més de quinze espectacles de teatre. Gospel for kids primer ara com una mena de concert. Però, des de fa un any, l’hem transformada en forma teatral. Els espectacles agraden molt i permeten tenir-los actius durant molts anys.
Com és el procés de creació? Hi interveniu els intèrprets?
Dani Cherta és el dramaturg i director del Gospel for kids. En el procés d’assajos treballem tots junts i donem la nostra opinió per formar un espectacles que serà de tots, perquè uns els creen i els altres els protagonitzen, funció a funció.
Feu trampes? els dies de bolo sortiu del guió?
Però sense passar-se, tampoc. Perquè ens podem despistar entre els companys a l’escena. Reaccionem a partir de com reacciona el públic. Si hi ha bromes a les quals respon millor, sempre t’hi abonaràs, sense perdre mai el sentit del personatge.
Com us organitzeu a l’escola?
Ara per ara, vaig fent substitucions. I segueixo com a alumna. L’Espai Escènic ofereix cant, dansa i teatre. Es fan classes de dues hores a la setmana, i per grups d’edat. Des de nens de 4 anys fins a adults, com els meus pares, per exemple.
Les escoles de teatre són el pas per accedir a la fama? Ara la canalla està encegada per aquesta popularitat fictícia. Com es combat?
El propòsit que té un actor no és buscar el màxim reconeixement (en part sí perquè amb això pots tenir més recorregut i trepitjar més escenaris). L’objectiu principal és fer espectacles per a un públic, però no per satisfacció personal sinó perquè, com a actor, agrades a un públic que reacciona al que fas. També t’ha de venir de vocació. No has de ser actor per la fama que puguis obtenir, sinó perquè realment t’agrada fer teatre.

Una família molt musical

L’Arnau i l’Abril són dos germans bessons que van entrar al teatre musical arran d’un taller de teatre d’estiu a l’Espai Escènic de Gavà (que impulsa La Roda Produccions). Els primers de la família que van provar-ho van ser els seus pares, que segueixen aprenent. Ara, tots dos germans fan les primeres passes de teatre professional, i es formen com a intèrprets. I no paren de cantar per casa. La mare els demana, sisplau, que com a mínim cantin la mateixa cançó, riu l’actriu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia