“No vull tenir fills en un món així”

Ahir a la roda de premsa a la seu del TNC, el director de l’entitat, Xavier Albertí, i el del Grec, Cesc Casadesús, es mostraven satisfets per la incorporació a la cloenda del Grec de l’espectacle Kind, que és, des del 2011, la primera peça que Gabriela Carrizo i Franck Chartier codirigeixen com a nova creació i que, a diferència de les anteriors de la trilogia –Vader i Moeder–, Kind té lloc en un entorn exterior, en un bosc amb arbres i penya-segats imponents. El repartiment de Kind es compon de cinc ballarins i una mezzosoprano. Entre els anècdotes, Albertí i Casadesús van explicar que els membres de la companyia belga Peeping Tom es van quedar fascinats de poder recuperar materials de produccions anteriors als magatzems del TNC, fins i tot unes muntanyes de Montserrat que, tal com va explicar Carrizo, esdevindrien un eix per a la coproducció. Kind és una obra multidisciplinària que viatja al fons de la ment i dels tabús humans. Segons Carrizo i Chartier, la idea els va venir quan una ballarina de la companyia va exclamar: “No vull tenir fills en un món així.”

Tal com expliquen els seus responsables, Peeping Tom és una companyia de dansa i teatre amb una llarga història d’amor amb Barcelona. En aquesta ocasió tanquen la trilogia familiar i el Grec d’enguany amb una peça creada a la ciutat. Després de Vader i Moeder. tornen a mirar el món des dels ulls d’un nen.

Des del Grec 2012, aquesta companyia viu una relació d’amor amb Barcelona, sempre despertant expectació molt abans que s’alci el teló: “No és només pel domini sobrehumà del cos que demostren alguns intèrprets, sinó, en especial, per les atmosferes pertorbadores amb què embolcallen unes reflexions lúcides i no exemptes d’humor. Prenen la forma d’unes imatges hiperrealistes d’una bellesa enlluernadora emmarcades en escenografies especialment suggeridores. Qui els ha vist un cop procura no perdre’s una actuació posterior.” Els va passar als espectadors que van veure el 2014 Vader, primer muntatge que explorava les fantasies i la realitat en la ment d’un pare, ara avi, ingressat en una residència. Dos anys més tard, Moeder aplicava tendresa i sarcasme a conceptes com la maternitat i la memòria. Kind adopta el punt de vista d’uns nens i nenes i d’uns adolescents amb tantes pors i desitjos com nosaltres mateixos, amb eleccions difícils de prendre, ansietat, dubtes, canvis físics traumàtics... Tot passa en una escenografia que suggereix el territori ignot on el món exterior i el món interior dels infants es confonen i combinen, un bosc amb grans arbres i abruptes penya-segats que ha estat imaginat a partir del treball amb nens i adolescents durant el procés de creació i que s’acompanya d’una ambientació sonora amb un paper destacat.