Un argentí a l’altre Miami

“No vaig venir aquí a buscar-me la vida, sinó a conèixer un espai geogràfic nou, i també per una història personal molt marcada pel desarrelament: a la meva família, es barregen molts orígens. Per això, els meus textos estan situats, generalment, en aquest territori una mica incòmode de l’estranger, més en el sentit que en parlaven Camus i Sartre, que no pas com l’immigrant pròpiament dit. L’estranger és el qui mira les coses des de fora”, explica l’escriptor argentí Ariel Halac (Córdoba, 1966), que ja fa uns anys que viu entre Girona i l’Escala –on publica la revista Alto standing–, sobre la seva última novel·la, La ilusión de otra cosa, publicada per Cal·lígraf , la mateixa editorial empordanesa que el 2013 va fer arribar a les llibreries la seva obra anterior, No había que hacer negocios con argentinos.

La ilusión de otra cosa està protagonitzada per Alejandro Mijan, argentí de Córdoba com el seu creador –i com ell, va néixer un 14 d’agost, però no del mateix any–, i l’escenari principal de la trama és Miami, ciutat on també va viure Halac. Però, en aquesta ficció, Miami fuig de l’estereotip per convertir-se en “una ciutat imaginària”, o potser en una ciutat molt real que resulta invisible a primer cop d’ull, “una ciutat viva amb gent en conflicte”. De fet, Halac ha dedicat 17 anys a aquesta novel·la, que va començar a escriure a Miami i que ha tingut “més de 500 versions”. “Jaume Torrent, l’editor, em va ajudar a donar-li forma i a ambientar-la a Miami”. El resultat és “una novel·la mestissa que beu dels clàssics nord-americans del gènere negre i de l’exuberància literària llatinoamericana”. Com diu Halac, “hi ha tanta barreja a l’Argentina que els gèneres mai no són purs”.

Els fets que narra Halac tenen lloc a principi d’aquest segle, coincidint amb l’atemptat de les Torres Bessones i les guerres de l’Afganistan i de l’Iraq. Amb aquest teló de fons, Alejandro Mijan, que ha arribat a Miami fugint del corralito que va arruïnar el seu país, “intenta guanyar-se la vida escrivint i venent biografies de diferents persones que conviuen, en equilibri precari, a la ciutat: argentins, colombians, nicaragüencs, cubans...” Tots ells aspiren al cèlebre somni americà: la il·lusió, que és “el tema del llibre”. De fet, Mijan, “encarnació del fracàs”, té un alter ego que simbolitza l’èxit, i aquesta dualitat li serveix a l’autor per “qüestionar els conceptes d’èxit i de fracàs”.

Ariel Halac, que es declara deixeble de l’escriptora argentina María Teresa Andruetto per la seva llengua literària “viva i enriquida”, ha fet a La ilusión de otra cosa un important treball “sobre la parla i la identitat” per reflectir com a Miami molts hispans “volen parlar en anglès, però no ho aconsegueixen i utilitzen el castellà o l’spanglish, sempre en tensió amb la cultura dominant”.

El llibre, que ja s’ha presentat a Córdoba i a Girona, tindrà una altra presentació singular el 27 de juliol a Viladamat (19 h), en una casa particular al costat de l’hostal Esplai, en què es convida els assistents a explicar la seva il·lusió en 30 paraules.