Còmic

MARC BERNABÉ

TRADUCTOR DE MANGA

“Al Japó em deien que no treballés tantes hores com ho feien ells”

Marc Bernabé ho té tot relacionat amb el Japó excepte que és nascut a l’Ametlla del Vallès (1976). L’afició al còmic japonès l’ha portat a ser traductor de manga en català i castellà

Com va començar la seva passió pel Japó?
De sempre m’havia agradat el Japó, tant la cultura i els paisatges com el manga, l’anime i l’escriptura. Em vaig aficionar a l’escriptura amb els animes de TV3 com Doctor Slump, Bola de Drac i Musculman. Em cridaven l’atenció les lletres que portava a l’esquena Son Goku o els títols de crèdit. Pensava que tant de bo quan fos gran pogués estudiar aquell idioma.
Quins van ser els seus inicis en l’aprenentatge del japonès?
Va ser inesperadament, en l’últim moment de decidir-me per una carrera. Anava més per una carrera de ciències tipus biologia, geologia..., però no acabava de veure-ho clar. També tenia l’opció d’estudiar traducció, no se’m donava malament l’anglès. I un cop allà vaig descobrir que podria fer japonès. I va ser una sort, perquè aquesta tria em va fer descobrir el que crec que és la meva autèntica vocació: m’agrada molt el còmic, m’agrada molt el japonès i m’agrada molt traduir.
Quin va ser el seu primer treball com a traductor de manga?
Va ser un dels volums de Record of Lodoss War, de Norma Editorial, però els primers primers van ser Cardcaptor Sakura i el Dragon Head, que vaig començar des del número 1.
I quines sensacions va tenir?
A la facultat era un somni que un dia pogués traduir un manga, i quan vaig tornar del meu primer intercanvi universitari a Kyoto, vaig buscar feina. A l’editorial Glénat estaven publicant manga, però ho traduïen de la versió francesa. El seu director, Joan Navarro, volia traduir el material directament del japonès. I jo vaig aparèixer per l’editorial. Vaig ser al lloc adequat en el moment precís.
També fa d’intèrpret?
Sí, però només en temes relacionats amb el manga i l’anime. També faig alguna cosa de videojocs. Però fer d’intèrpret no és la meva passió, tot i que com que conec molt el món del manga i l’anime no em representa cap esforç extra. Per mi estar amb un autor és com estar amb un amic a qui ajudes a comunicar-se amb els seus fans i amb els mitjans de comunicació.
Ha parlat d’una estada al Japó. Va tornar a viure-hi?
He fet tres estades diferents al Japó en un total de cinc anys. El primer any va ser l’intercanvi; el segon va ser amb un programa que té el govern japonès, però va ser per anar a treballar en un ajuntament. Vaig anar a Yokohama durant el mundial de futbol. I vaig estar tres anys més fent un màster amb una beca de La Caixa, un màster de japonologia i d’ensenyament del japonès.
D’aquestes estades n’ha tret uns llibres que són referència sobre la cultura japonesa.
He escrit diversos llibres, però el primer que vaig treure, El japonès en vinyetes, ha estat el que de lluny ha tingut més incidència. Encara es reedita. Sumant el català i el castellà, portem més de 50.000 còpies venudes. Es tracta d’un mètode per aprendre japonès a través del manga. A molts joves la lectura del manga i l’anime els desperta un gran interès per tot el que fa referència a la cultura japonesa, com em va passar a mi. També vaig fer Apuntes del Japón o el que va sortir l’any passat, Japón, manga, traducción y vivencias de un apasionado del país del Sol Naciente.
Aquest darrer de què tracta?
És un llibre que té un gran component biogràfic, però a través de la meva experiència ramifico molt. Si parlo d’anar-hi com a estudiant, primer explico la meva experiència, però després exposo totes les altres possibilitats que hi ha. El llibre és com un arbre: el tronc és la meva vivència, però les branques són indicacions que van més enllà de la meva experiència.
I ‘Apuntes del Japón’?
És un llibre que vaig publicar amb Glénat i que es pot descarregar de franc a la meva web Japonesenvinetas.com i és una mena de dietari de l’any que vaig passar a Yokohama.
Què valora més de la cultura japonesa i què detesta més?
Per a un visitant, el Japó és un país magnífic. Però quan hi vius en descobreixes la part negativa: la cultura del treball és demencial. Als països mediterranis treballem per viure, al Japó és al contrari: viuen per treballar. Quan vaig treballar a Yokohama els companys em deien que me n’anés a casa quan era l’hora de plegar, que no treballés com ells, que es quedaven fent hores extres. Qui no ho fa així no pot progressar laboralment. Són esclaus del treball.
Aviat publicarà un altre llibre.
Sí, sobre Corea del Nord. Era l’únic país de l’entorn del Japó que em faltava conèixer i vaig aprofitar un viatge organitzat amb motiu dels 70 anys de l’establiment de la República. És un país estrany i diferent. Va ser un viatge en el temps, com si et transportessin a la Unió Soviètica dels anys seixanta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia