Música

Crònica

porta ferrada

Estat d’ànim

Melody Gardot surt dels cànons del jazz vocal amb ‘bossa nova’, improvisació i música de carrer

L’actitud defineix les cantants de jazz vocal: la sofisticada Diana Krall o la veu d’àngel ferit d’una Madeleine Peyroux més terrenal. Melody Gardot (Filadèlfia, 1985) és una altra cosa, un estat d’ànim. Gardot es podia haver quedat a la zona de confort, revisar els bells estàndards, amb virtuosisme i sense sortir dels cànons. Un exemple d’aquesta experimentació que fuig de l’autocomplaença és Baby, I’m a fool (2009), de l’àlbum My One and Only Thrill, el seu èxit més reconegut i que dissabte al festival de Porta Ferrada va interpretar –dedicant-la als que estan enamorats– amb una cadència sinuosa, de forma reposada, sola a la guitarra, però deixant que els violins reprenguessin el protagonisme. A l’escenari, Melody Gardot passava del piano a la copa de vi i de la guitarra a serpentejar amb el guitarrista Mitchell Long i amb el violoncel·lista Artyom Manukyan però no jugant a la impostura. Natural i pròxima, molt còmplice amb el públic, va explicar que parlava poc el castellà, però sabia el més bàsic: paraules d’amor. “És el més important a la vida, no?”, va recordar.

El repertori va transitar precisament per les melodies amoroses de sons fluvials amb llegat brasiler, una base melòdica i relaxada, com a If the stars were mine. També va incorporar el blues pur amb Who will comfort me? i la improvisació que es gemega amb Morning sun. La diva es va mostrar molt generosa amb els músics, a qui va deixar lluir-se, més d’un cop com amb el swing de carrer, el del París on ara resideix. Tots compartint la mateixa primera línia i la Gardot, una més de la banda, va interpretar Les étoiles. Però sobretot homenatges sentits a Joao Gilberto, amb un petó al cel, i a la bossa nova amb Corcovado i un bis final, d’aquests que no vols que s’acabin, amb La Llorona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic