Un baríton a la plenitud

Els amants del cant líric saben que en la intimitat i discreció de l’església del Carme tenen lloc els concerts més preciosos del Festival de Peralada. Tal experiència es va renovar dissabte amb el recital del baríton francès Ludovic Tézier, ben acompanyat per la pianista Maria Prinz. Reconegut per l’elegància del seu fraseig i la seva dicció clara, Tézier va dedicar la primera part al lied romàntic en alemany (Liszt, Schumann i Schubert, de qui va cantar l’excels Ständehen) amb una excepció francesa al final: L’ile inconnue, de Berlioz. Aleshores va mostrar-se precís i sensible, amb la seva veu ample i potent sense ampul·lositat, però el concert va fer-se memorable a la segona part, en què Tézier va abordar una sèrie d’àries (de Mozart, Txaikovski, Verdi i Giordano) que formen part del seu repertori operístic.

De fet, la segona part també va encetar-se amb un lied, en aquest cas de Mozart, de qui va interpretar una peça malenconiosa, Abendempfindung, sobre la fugacitat de la vida i una mena de romança originalment composta per veu i mandolina, Komm lieber Zither, komm, que sembla una anticipació de la cèlebre serenata Deh, vieni alla finestra, de “Don Giovanni”, amb la qual Tézier va emprendre la part operística. La plenitud va arribar amb l’ària del príncep Yeletzki a La dama de piques; no va decaure, sinó el contrari, amb una sensible interpretació de La mort de Rodrigo, el noble marquès de Posa de Don Carlo; i, amb l’ària Nemico della patria va culminar amb la justa expressió de la mala consciència amb què Gerard dicta la condemna a mort d’Andrea Chénier. Amb les propines va arribar una exquisidesa, la Romança de l’estrella que Wolfram canta al Tannhauser.