Cinema

Últim viatge de Fonda

Icona contracultural gràcies a ‘Easy rider’ (1969) i membre d’una de les grans nissagues d’actors de Hollywood, Peter Fonda va morir abans-d’ahir als 79 anys

Amb ‘Easy rider’ va incidir més en el rumb de Hollywood que el seu pare i la seva germana
El 1997 va ser nominat a l’Oscar i va rebre un Globus d’Or per ‘El oro de Ulises’

Una història del cinema nord-americà es podria articular a partir de la nissaga dels Fonda: des del llegendari Henry Fonda, coronel enviat al fronterer Fort Apache, sota la direcció de John Ford, i esperit de l’Amèrica enfonsada de la Gran Depressió a El raïm de la ira, passant pels seus fills Jane i Peter (mort abans-d’ahir als 79 anys), i la seva neta Bridget (retirada del cinema, però amb moments de glòria a principis dels 90). Tot i que sembla a l’ombra de la figura paterna, llegendària estrella del Hollywood dels anys trenta i quaranta, i d’una germana que va guanyar dos Oscar, Peter Fonda va ser un dels principals responsables d’Easy rider: buscando mi destino, una pel·lícula que acaba de complir 50 anys –vegeu l’article de la pàgina següent– i que probablement va tenir més incidència en el rumb de Hollywood que tots els treballs de Henry i Jane Fonda junts.

Deixem per a psicòlegs i psicoanalistes la influència que va tenir en el seu caràcter rebel el fet de créixer en una llar amb el pare sovint absent i la mare maniacodepressiva (es va suïcidar el 1950, quan Peter tenia deu anys). Apuntem només una frase del 2005, recuperada de l’hemeroteca, de la seva germana Jane Fonda: “Sense un pare i una mare que et mimin i et mirin als ulls i et diguin «Ets meravellós i t’estimo», és molt difícil estimar-se a un mateix.” El cas és que, amb només dinou anys, Peter va escriure amb Dennis Hopper i Terry Southern el guió d’Easy rider i va protagonitzar aquest film d’enorme èxit en el qual, per primera vegada en molts anys, tota una generació de joves nord-americans i d’arreu del món es van sentir representats. Peter Biskind, autor d’un llibre que ja des del títol homenatja aquest film, Moteros tranquilos, toros salvajes (Anagrama), explica l’enorme impacte que va tenir: “Easy rider [es pot traduir com «motorista tranquil»] era una altra bufetada al sistema [...]. Hopper i Fonda eren dos renegats, vivien malparlant de Hollywood, eren el Vietcong de Beverly Hills. Per a ells, derrotar Hollywood jugant al seu propi joc va ser una venjança exquisida, demostrar que era possible drogar-se, expressar-se i fer diners al mateix temps.”

Símbol juvenil

Amb aquesta pel·lícula, Peter Fonda va crear una imatge de motorista lliure i contracultural que va conrear la resta de la seva vida. Hollywood Reporter recordava ahir que, per a tota una generació, Peter Fonda va ser el noi del pòster. Nascut a Nova York el 1940, l’actor va morir abans-d’ahir a Los Angeles d’una aturada respiratòria provocada pel càncer de pulmó que tenia, segons va informar la seva família en un comunicat que el definia com “un home dolç i amable” i hi afegia: “Desitgem que tots celebrin el seu esperit indomable i el seu amor per la vida.”

Easy rider va suposar la seva primera nominació a l’Oscar, com a coguionista. Només en va aconseguir una altra, 28 anys després, i un Globus d’Or pel seu treball a El oro de Ulises (1997), en què interpreta un pacífic apicultor que s’enfronta a uns criminals per defensar la família. Van ser els principals reconeixements d’una carrera irregular, amb 116 treballs com a actor i tres llargmetratges dirigits als anys setanta: el western Hombre sin fronteras, el film de ciència-ficció Viaje al futuro i la comèdia dramàtica Wanda Nevada.

Altres treballs destacats com a actor són la minisèrie La pasión de Ayn Rand, per la qual va guanyar un altre Globus d’Or; l’èxit comercial Els bojos del Cannonball (1981); Capturado (1982), de Ted Kotcheff, i dos films estrenats el 2007: el western El tren de las 3:10, amb Russell Crowe, i Ghost Rider: El motorista fantasma, amb Nicolas Cage. Actiu fins al final, la seva darrera pel·lícula, The last full measure, amb altres veterans com Samuel L. Jackson, Morgan Freeman i Laurence Fishburne, s’estrenarà a l’octubre als Estats Units.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona