Riba: la fi de la fama de poeta difícil

Una de les grans notícies de la literatura catalana d’aquesta temporada ha estat la publicació per part d’Edicions 62 de Llibres de poesia, l’obra de Carles Riba en edició i textos establerts pel filòleg Jordi Malé. A part dels coneixement i la perícia de l’especialista, la mateixa edició és un luxe perquè es tracta d’un llibre amb coberta plastificada i que, tot i tenir gairebé sis-centes pàgines, és còmode de llegir i de dur-lo gairebé a la butxaca. L’edició presenta, per primera vegada, tots els llibres de poesia que va publicar Carles Riba (incloent-n’hi dos que van quedar inèdits, un de joventut i l’inacabat dels últims anys), acompanyats per tots els comentaris que va deixar fets en lectures, cartes i assaigs de cadascun dels poemes.

Carles Riba va publicar, en vida, set llibres de versos: Primer llibre d’estances (1919), Segon llibre d’estances (1930), Tres suites (1937), Elegies de Bierville (1943), Del joc i del foc (1946), Salvatge cor (1952) i Esbós de tres oratoris (1957). A més, va preservar per a una possible publicació un aplec de poemes primerencs, Residu de la paraula a lloure, i en va deixar inacabat un de darrer, Poemes (nou llibre, encara sense títol). Aquests són els llibres que s’editen en el present volum, establint el text amb rigor filològic, a la vista de totes les edicions i testimonis. Com a complement, s’han aplegat i editat, per primera vegada, tots aquells textos i passatges d’articles, cartes i anotacions personals en què Riba va comentar els seus poemes, sempre amb la voluntat de ser més ben comprès.

El poeta i responsable del Grup 62 Jordi Cornudella ha definit l’edició com la “d’un poeta imprescindible en una edició òptima”. I la veritat és que, en un gremi tan refractari com el de la poesia, l’edició ha estat rebuda amb entusiasme. L’altre dia, els poetes Marta Pessarrodona i Andreu Gomila se sentien satisfets d’una edició que fa justícia al mestre imprescindible de la poesia catalana del segle XX, referent ineludible per a la generació de la postguerra, entre d’altres dels Perucho, Triadú, Mola i companyia. Només dir que Josep Palau i Fabre se sabia de memòria sencers els dos llibres d’estances, i que era un prodigi sentir-lo recitar. Cornudella afirma:“Carles Riba (1893-1959) és un dels grans poetes catalans de tots els temps. Això vol dir, és clar, que també va ser un dels grans poetes del seu temps: el dels nascuts a les acaballes del segle XIX, com per exemple Clementina Arderiu, J. V. Foix, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit, Josep M. de Sagarra, Marià Manent i Pere Quart; tots el van reconèixer sempre com a mestre indiscutit. Però també vol dir que Riba és encara un dels grans poetes del nostre temps: un dels que val la pena llegir, no únicament pel valor que li correspon des del punt de vista de la història literària, sinó sobretot pel que encara té a oferir-nos si els lectors ens hi acostem amb ganes de sentir-l’hi dir.”

Cornudella desfà tòpics quan assegura que “la imatge de Riba com a poeta que ens ha llegat la tradició inclou aquestes dues característiques: la fama de ser un poeta difícil i la fama que quan es recitava ell mateix sí que se l’entenia. Perquè Riba, entre els poetes del seu temps, va ser dels més donats a la lectura pública i al comentari obert dels seus versos. La principal aportació d’aquesta nova edició incideix, precisament, en aquest aspecte: per primera vegada s’apleguen tots els comentaris que Riba va deixar escrits sobre cadascun dels seus poemes, tant les anotacions per a lectures públiques com les referències en assaigs o en cartes trameses a amics i col·laboradors. Tots aquests comentaris demostren que Riba no va ser mai un poeta volgudament obscur i que fer-se entendre sempre va formar part del seu projecte literari; i molt sovint, a més, ens ajuden a llegir millor els seus poemes. Feia més de trenta anys de la darrera edició de la poesia completa de Riba. Exhaurida de fa molt temps, era imprescindible oferir-ne una de nova als lectors d’avui. L’edició de Jordi Malé ho fa, a parer meu, de la millor de les maneres possibles.”

En la introducció del volum, és el mateix Malé qui explica el rerefons del llibre i, sobretot, de les aportacions i els inèdits: “Al marge d’aquestes set obres publicades, n’hi ha dues més que van romandre inèdites en vida de Riba però que el poeta havia concebut per ser editades en forma de llibre. Els autògrafs de totes dues es guarden al fons Carles Riba –Clementina Arderiu, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya (i es poden consultar en línia al Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres).– La primera d’aquestes obres inèdites es conserva en un plec de manuscrits amb el títol Residu de la paraula a lloure (escrit tot en majúscules) i consta de sis poesies datades entre 1912 i 1919. El concepte residu podria fer suposar que originàriament hi havia més composicions, de les quals Riba sols hauria salvat aquelles sis; però també podria ser que volgués donar entenent que constituïen una aventura poètica residual als inicis de la seva trajectòria literària, una aventura paral·lela a la de l’escriptura de les Estances, a la qual finalment s’abocaria per complet.”

El filòleg precisa que cadascun dels llibres poètics editats va precedit d’un davantal en què se’n descriuen totes les edicions publicades en vida de Riba i, tot seguit, s’expliquen els criteris amb què se n’ha establert el text (en el cas de les obres inèdites, a partir dels testimonis conservats). També les edicions anteriors destacables: “Malgrat que no siguin preses com a referència en tant que pòstumes, cal fer esment de les diverses edicions de la poesia ribiana en les Obres completes del poeta (la de 1965, a cura de Joan Lluís Marfany, i la de 1984, a cura d’Enric Sullà, revisada i ampliada el 1988, totes dins la col·lecció Clàssics Catalans del Segle XX d’Edicions 62), i també de les publicacions de Jaume Medina (com l’edició crítica inclosa al volum La plenitud de Carles Riba. El període de les «Elegies de Bierville» publicat per Curial i PAM el 1994), que han estat contribucions molt remarcables a la història editorial dels poemes ribians.”

Som davant d’un llibre dels que fan que la nostra biblioteca agafi volada en uns temps vacus.