Contra la religió, la llei i la política

“Una relació extramatrimonial pot representar problemes a Barcelona, a Madrid i arreu del món, però amb la realitat política de Jerusalem i la situació que vivim els palestins, les conseqüències d’una infidelitat no són les mateixes, són molt pitjors.” Ens ho explica el cineasta palestí Muayad Alayan per telèfon des de Jerusalem, després d’una divertida confusió (el prefix telefònic d’Israel és 972 i, sense el prefix internacional, ens ha sortit una empresa gironina). La seva pel·lícula, Los informes sobre Sarah y Saleem, arriba avui als nostres cinemes després de guanyar premis en festivals internacionals i rebre elogis de la crítica.

S’hi relata la història d’amor entre el Saleem (l’actor Adeeb Safadi) i la Sarah (l’actriu Sivane Kretchner), una israeliana que regenta un cafè i està casada amb un oficial de la intel·ligència d’Israel i un palestí que treballa en una empresa de missatgeria. “Volia explorar com reacciona la societat i els éssers humans en una situació així”, diu Muayad Alayan, a través d’una pel·lícula que “defuig les narratives idealitzades sobre palestins i israelians”. “Volíem explicar una història amb bases sòlides en la vida quotidiana a Jerusalem”, assenyala.

El film parteix, doncs, de la realitat: “No és una història real, però està inspirada en esdeveniments que van passar. Quan era adolescent, vaig començar a treballar en un cafè a Jerusalem Oest [la part israeliana]. Treballant allà, em vaig assabentar de relacions entre israelians i palestins que es mantenien en secret bona part del temps. Recordo que les persones implicades estaven molt preocupades, hi havia la sensació que estaven jugant amb foc i que les coses podien fer un gir en qualsevol moment.” Fins i tot coneix personalment gent que va ser investigada per la policia palestina per aquest motiu.

A tot això, s’hi va afegir un altre fet real de l’època, durant la segona intifada: “L’altra font d’inspiració són els escorcolls i la confiscació de material per part de les forces israelianes als quarters palestins o organitzacions de la societat civil. L’Agència d’Intel·ligència d’Israel va obtenir molta informació que va servir per perseguir i arrestar palestins. Tot això va esdevenir inspiració per al film: volia parlar d’una parella formada per una israeliana i un palestí que són víctimes d’una investigació pel fet de ser de religions diferents, i de com reacciona el sistema polític i legal de Jerusalem a un cas així.”

El film transmet molt bé la sensació de tensió, amb un estil realista i unes poderoses interpretacions de la parella protagonista i els seus cònjuges. Destaca la força dels personatges femenins, que es rebel·len contra el sistema: “Totes dues decideixen fer coses que no són gens còmodes per a elles, però que són les correctes des del punt de vista de la seva ètica i humanitat. I totes dues viuen en societats que tenen unes expectatives sobre elles: han de viure i actuar d’una determinada manera, però els dos personatges s’hi neguen.”