Panteisme simfònic

Tot i no aparèixer en la llista de la revista Gramophone amb les “20 millors orquestres del món”, és innegable que l’Israel Philharmonic Orchestra és un excel·lent instrument que té a favor seu importants solistes. També és conegut que el discurs musical del director Zubin Mehta, a voltes, pot semblar més epidèrmic que profund. Però escriure sobre aquest director de Bombai és fer-ho d’un mestre de culte, carregat de coneixement i ofici, capaç d’assolir moments d’intensitat ultrasensible com ho va ser, dimecres, el darrer moviment de la Simfonia núm. 3 de Mahler. Al capdavant d’una orquestra amb què manté relació des de fa 50 anys, Mehta no va defraudar un públic que no es va poder estar d’ovacionar-lo, a la fi, durant 10 minuts i que l’havia deixat electrificat al llarg de la interpretació.

Malgrat començar amb un primer moviment un xic anodí que restava lluny del Mehta més entusiasta, possiblement la seva direcció assegut hi va influir, a poc a poc es van bastir les peces que van portar-nos a una veritable experiència estètica en què se’ns va deixar entreveure el marcat caràcter panteista i espiritual d’aquesta simfonia. La intervenció esplèndida i hieràtica de la mezzo Gerhild Romberger en el punyent O Mensch! Gib acht!, extret del Zaratustra de Nietzsche, i una voluntariosa participació del Cor de Noies i Cor Infantil de l’Orfeó Català van contribuir al creixement de la tensió musical que va culminar en l’esmentat darrer moviment, en què la interpretació va deixar entreveure la profecia mahleriana que les seves obres potser no eren reconegudes en vida, però trobarien amb els anys el seu temps.