Arts escèniques

BCN, l’‘off’ de Madrid

La cartellera de Barcelona parla en català, però augmenta el percentatge de públic en castellà per l’arribada dels grans musicals de la Gran Via madrilenya

Stage Entertainment va renunciar fa anys a disposar d’un teatre per a musicals a Barcelona

Les dades ho certifiquen. Tot i que la sensació –sobretot en l’arrencada del curs– és que cada cop hi ha més presència d’obres en castellà a la cartellera teatral, la llengua catalana viu àmpliament consolidada en les temporades –a diferència, per exemple, del cinema, que no aconsegueix treure’s de sobre els prejudicis de les majors–. Aquests dies, a la cartellera teatral de Barcelona, hi coincideixen La llamada, al Poliorama; La tienda de los horrores, al Coliseum; Muerte en el Nilo, al Borràs, i, després del retorn de Flashdance, hi haurà El jovencito Frankenstein al Tívoli.

Els espectacles de gran format, pensats per a un públic ben ampli, en què brilla l’espectacularitat per sobre de la complexitat o el compromís de la trama, prefereixen optar pel castellà. En part, perquè ja s’han estrenat en aquesta llengua o perquè preveuen fer temporada a Madrid. És per això que el percentatge d’espectadors en castellà augmenta respecte al nombre d’obres: els aforaments que plantegen són molt més grans. Jordi Vidal, que fa el paper de geperut a El jovencito Frankenstein, té una teoria prou plausible, sobretot en comprovar que bona part dels repartiments de Madrid els integren actors provinents de Catalunya: Barcelona compleix la funció de creixement dels musicals a les sales off i Madrid és el Broadway on arriben quan es consoliden. La indústria és a la Gran Via madrilenya i els musicals artesanals, a Ciutat Vella.

Indústria catalana

Aquesta ha estat una de les dèries de Dagoll Dagom: signar musicals de qualitat, en català i per al gran públic. D’aquí a poques setmanes, per cert, retornarà Maremar al Poliorama, on passarà el Nadal, presumiblement –tot i que avui només es puguin comprar entrades fins al dia 8 de desembre–. Hi ha altres excepcions, com el Jerusalem protagonitzat per Pere Arquillué: després de la temporada que haurà d’afrontar al Romea, se’n farà una versió en castellà per fer estada i gira per l’Estat espanyol.

Si comprovem les dades recollides per Adetca durant els darrers cinc anys, es constata que si el català supera el 50% en nombre d’espectacles representats a Barcelona, sols un cop arriba al 54% pel que fa al nombre d’espectadors. El curs 2016/17 va tenir com a segon espectacle més vist Scaramouche (133.618 espectadors), només superat per Gente bien, de La Cubana (158.756 espectadors). Com que la majoria de muntatges musicals de gran format es presenten en castellà, creix percentualment el nombre d’espectadors que van a veure obres en castellà. Més pel tipus d’oferta que per l’interès dels espectadors a gaudir d’una llengua o de l’altra –no hi ha produccions a Barcelona que es puguin veure en les dues llengües i el públic pugui triar, a diferència del que passa a les sales de cinema, per exemple.

La idea de fer musicals de gran format en català es va provar la temporada passada a l’Onyric. Fun home va tenir una pèssima arrencada –tot i ser una obra que agradava molt–, però en canvi sí que va tenir bona acollida una nova versió de Rent –que Daniel Anglès havia estrenat, feia uns anys, en castellà al Poblenou.

Estades breus a Barcelona

Les capitals mundials del teatre calculen que el musical ha d’acaparar a partir del 25% dels espectadors. Barcelona és una plaça on les productores de l’Estat espanyol s’atreveixen a fer-hi breus estades –és el cas d’El jovencito Frankenstein, de la productora LetsGo, que la temporada passada va triomfar amb La familia Addams–. L’aventura de Stage Entertainment de disposar d’un teatre per a musicals a Barcelona –com va ser el BTM i d’altres que van sonar, com l’Imax– ja fa anys que s’ha abandonat. Han comprovat que la ciutat no té prou múscul per absorbir mig milió d’espectadors en una temporada: La jaula de las locas, el top one del rànquing de la temporada passada, va sumar 179.480 espectadors (72,96%), amb el hàndicap afegit que les entrades a Madrid són més cares. Una productora a Catalunya arrisca igual, però té més dificultats per recuperar la inversió i per obtenir beneficis, perquè la taquilla no ingressa tan ràpidament. En part, també, perquè la majoria dels teatres de Barcelona han estat objecte de reduccions, per operacions immobiliàries, i això fa impossible disposar de grans aforaments i de caixes escèniques per als muntatges més ambiciosos.

El que sorprèn, en canvi, és que Barcelona sigui el graner dels artistes de musicals. Ho és gràcies a les escoles especialitzades en aquesta disciplina i també perquè les sales de petit format permeten posar a prova el talent dels intèrprets, directors i directors musicals.

El Calderón del TNC i les ‘sàvies’ del Maldà

Enric Cambray i Ricard Farré van nomenant ciutats sàvies tots els municipis on els contracten per fer-hi Les dones sàvies.N’acumulen grapats a Catalunya. El 2017 en van fer la versió castellana, que es va presentar al Festival de Almagro. Divendres passat van acabar la temporada d’una setmana al Corral Cervantes. Marc Chornet també recorda amb gran satisfacció la rebuda del seu espectacle Yerma a Madrid. Tot i que Projecte Ingenu era una companyia desconeguda a Madrid i en va fer una versió molt conceptual, va exhaurir entrades i se li van obrir altres sales per fer-hi segones estades. Ara, la peça de més pes produïda pel TNC que fa temporada a Madrid aquesta arrencada de curs és El gran mercado del mundo. de Calderón de la Barca. La producció es va estrenar al TNC la temporada passada, dirigida per Xavier Albertí, i la van veure 19.000 persones a la Sala Gran. Ara està a la sala principal de la Compañía de Teatro Clásico, a Madrid. Des de dimecres passat i fins al dia 13 d’octubre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda