Patrimoni

ANTÒNIA PULIDO

PRESIDENTA DE LA XARXA DE MUNICIPIS INDIANS I REGIDORA DE TURISME DE SANT PERE DE RIBES

“Volem treure de l’anonimat les dones que van fer les Amèriques”

La Xarxa, que treballa per destacar el valor del llegat indià a Catalunya, vol fer ara un pas endavant perquè aquest patrimoni es converteixi en itinerari cultural del Consell d’Europa

Es coneix prou el llegat indià de Catalunya?
En els més de deu anys de vida de la Xarxa de Municipis Indians s’ha treballat intensament per donar a conèixer aquest llegat, però queda molta feina per fer. L’aportació dels indians és molt important i malauradament molt desconeguda.
Quina és la tasca de la Xarxa de Municipis Indians per donar a conèixer aquest llegat?
Se centra a desenvolupar un projecte comú, que permeti crear instruments que impulsin el coneixement de la història i cultura compartides entre els municipis indians i el continent Americà, i que ajudi a contribuir a la recuperació, conservació i difusió del llegat indià dels municipis que integren la Xarxa.
Quina part d’aquest llegat és visitable?
El 95% del patrimoni indià està en mans privades. cosa que fa que sigui difícil de visitar.
Què és el més destacable?
La Casa Museu Can Font de Lloret de Mar, on es pot visitar i conèixer el llegat i la manera de viure dels indians un cop retornats a Catalunya. També s’ha de destacar el paper dels propietaris de patrimoni indià que l’han preservat i l’han convertit en petits hotels a diferents llocs, com ara Begur, Sitges, o el meu municipi, Sant Pere de Ribes.
A més del patrimoni arquitectònic, de quins altres aspectes s’ocupa la Xarxa?
Ens ocupem de la transversalitat del llegat dels indians destacant el valor i donant a conèixer tot el llegat en la seva globalitat. Al web www.municipisindians.cat expliquem tot el relatiu als indians i a la Xarxa. Hem creat itineraris culturals als municipis que en formen part, hem realitzat un inventari dels béns patrimonials dels municipis, fem conferències, editem llibres i col·laborem amb altres associacions de municipis indians de l’Estat espanyol i de l’estranger.
Quin valor té per als municipis de la Xarxa que es doni a conèixer aquest llegat?
Els municipis que destaquen el valor d’aquest patrimoni tenen molts avantatges en l’aspecte turístic, fent visites guiades i activitats diverses; en l’aspecte cultural, fent recerca dels avantpassats que van fer les Amèriques, exposicions, conferències; en l’aspecte social, tenint un sentiment de pertànyer a un territori amb un passat comú; en l’aspecte econòmic, dinamitzant els seu municipis amb fires indianes i jornades gastronòmiques.
Hi ha municipis amb un llegat indià destacable que encara no formin part de la Xarxa?
I tant! Municipis com Vilanova i la Geltrú, l’Arboç, Cadaqués, Olot, Caldes de Malavella, Vilafranca del Penedès o Cambrils són candidats a formar-ne part. A Catalunya hi ha més de 50 municipis amb patrimoni indià tangible o intangible.
Ha estat escollida recentment presidenta. Quins objectius té?
Aconseguir sumar en breu a la Xarxa els municipis amb patrimoni indià que encara no hi són i poder obrir les ales de la Xarxa a altres indrets amb municipis indians de l’Estat i de fora.
Sempre que es parla d’indians ens referim a homes; què se’n sap de les dones que anaven a fer les Amèriques?
Les dones van conformar un grup migratori important; no obstant això, la historiografia ha desestimat l’emigració femenina, encara que va ocupar un paper especial i va exercir un mite entre les dones que sofrien les penúries econòmiques de l’època. Es tractava de dones que buscaven un acomodament i un benestar que no els oferia la seva terra i marxaven per provar sort amb el desig de millorar les seves condicions. I aquí també tenim una feina a fer per treure-les de l’anonimat.
Quina relació té la Xarxa de Municipis Indians amb altres xarxes a escala europea?
Tenim una relació molt estreta amb la xarxa Indianos del Norte, que aplega municipis del Cantàbric, i farem col·laboracions conjuntes per donar a conèixer el llegat indià.
La xarxa impulsa la candidatura perquè el 2020 es converteixi el itinerari cultural del Consell d’Europa. Què representaria?
El setembre del 2020 presentarem la certificació a itinerari cultural del Consell d’Europa. Per aconseguir-ho, un dels principals requisits és que s’ha de fer conjuntament amb tres països europeus. Ja fa un temps que intercanviem sinergies amb municipis de Portugal, França i Itàlia que veiem que són amb els que més trets semblants tenim.
Com treballen perquè això sigui possible?
A principi de desembre ens reunirem amb la xarxa d’Indianos del Norte per començar a establir les bases per presentar-nos conjuntament sota el nom: Llegats d’Ultramar. Aquesta denominació engloba tots els trets perquè molts municipis de l’Estat espanyol i d’altres països s’hi trobin identificats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona