Cinema

Pel·lícules

Pandora i l’holandès errant. El holandès errant

Ava a Santa Eugènia

Malgrat que la major part del rodatge de ‘Pandora i l’holandès errant’ es va fer a Tossa de Mar i a la Costa Brava, per uns dies la plaça de braus de la Devesa va ser un tros d’Esperanza

En el seu llibre Girona, ara i sempre (una crònica), Narcís-Jordi Aragó va escriure: “Baixàvem escapats dels Maristes, a la una del migdia, i travessàvem corrents tota la Devesa per arribar a temps a la plaça de toros i veure l’Ava Gardner, que hi rodava Pandora amb en Màrius Cabré. L’escena entre el torero i la dama es repetia un i altre cop, com la tornada d’una cançó, i els ulls de l’actriu brillaven més que totes les pantalles platejades que intentaven concentrar la claror del sol sobre la seva figura.” El dia que “l’animal més bell del món” va arribar a Girona, la ciutat va viure un trasbals. Com va anunciar Los Sitios el 21 de març de 1950. “El 23 del proper mes d’abril [traduït del castellà] serà Girona, sí senyors, la nostra plaça, i amb una cursa de categoria amb toros i toreros de primera i amb totes les garanties perquè l’espectacle sigui complet, atractiu i emocionant. I no parlem per parlar, sabem de molt bona font que el senyor Alcalde, un dels empresaris de la plaça, acompanyat del senyor Gironès (fill) ha anat cap a Madrid i Salamanca. A la capital del regne signarà un contracte amb Romulus Films, de Londres, que a la primeria del proper mes rodarà la pel·lícula en tecnicolor Pandora o L’holandes errant a la nostra Costa Brava, protagonitzada per James Mason i Ava Gardner.”

Havia esclatat la bomba, l’article d’Alguacillo, que també confirmava la presència de Màrius Cabré, va ser el tret de sortida d’una carrera cap a l’infinit que tant va afectar els gironins com els tossencs. Com va escriure Antoni Pastor-Foraster a l’Hoja del Lunes el 17 d’abril de 1950: “Al Lewin i els seus col·laboradors fa dies que amb la seva presència han transformat el poble per complet i la metamorfosi no afecta tan sols l’aspecte físic sinó també l’esperit dels seus habitants, pescadors humils i gent de mar per als quals el muntatge cinematogràfic que s’aixeca davant dels seus ulls és com un somni de fades, un somni que els retorna a la realitat en comprovar que es materialitza diner en mà, ja que els cineastes anglosaxons no perden el temps a l’hora de contractar personal, ja siguin fusters, ferrers, palers, etc., la qual cosa fa preveure que, si continuem així, tots els habitants de Tossa hauran participat a la realització de Pandora.” Les notícies arribades de la costa es complementaven amb les declaracions de Màrius Cabré, que no tan sols cultivava el personatge, sinó que es presentava com el torero captivador d’una estrella que definia com “una persona excel·lent, captivadora, no tan sols com a actriu, sinó també com a dona”.

Finalment va arribar el dia de Sant Jordi i a la publicitat es podia llegir: “Gran corrida de toros filmada. 4 escogidos y bravos toros. Toreros valientes, Mario Cabré y Vito. Cineastas famosos: Ava Gardner, James Mason. Hoy, domingo, a las cuatro de la tarde.”

Aquella va ser una tarda de glòria. A en Cabré, el van premiar amb tres orelles i una cua de toro, mentre que Julio Pérez Vito s’havia de conformar amb una. Els braus de la ganadería Hermanos Ortega-Estéviez, d’Añover de Tajo, es van mostrar nobles i coratjosos, fet que va permetre el lluïment d’un torero com Cabré, que els va brindar a la diva de Hollywood, la qual, posteriorment, i en declaracions fetes en una sala de l’hotel Peninsular, va assegurar: “Espanya és un país encisador. Estic molt contenta d’haver vingut i desitjo que la meva estada sigui un romanç, un romanç com el que ha escrit aquest gran actor i gran torero que és Mario Cabré.” Les paraules van disparar totes les alarmes i van arribar a l’altra banda de l’Atlàntic mobilitzant un gelós Frank Sinatra que no va dormir tranquil fins que un cop arribat a la Costa Brava i al bar de La Gavina a s’Agaró va intentar reconquerir aquella dona que era el seu goig i la seva perdició. Mentrestant Ava, definida per Juan José Saurina, un dels periodistes que van assistir a la roda de premsa gironina, com “una dona molt bella, del cos i la cara de la qual no cal parlar-ne perquè crec que els meus lectors ja la van veure personalment”, comprava en una de les millors botigues de Girona i es mostrava indiferent als rumors que asseguraven que entre ella i el torero hi havia quelcom més que una efímera història d’amor i fins i tot apuntaven que podia acabar en boda. El 13 de maig Sinatra va aterrar a Tossa, en Cabré rodava a Girona i les xafarderies del moment especulaven sobre quin seria el dia en què el torero i el cantant es veurien les cares per dir-se el nom del porc. Però com més tard va assegurar en Paco Torres Monsó, que va treballar en l’storyboard de Pandora: “Ell no parlava anglès i li escrivia versos en espanyol. Ella no entenia l’espanyol i mai vaig saber si aquells versos van servir per a quelcom.”

Pandora i l’holandès errant
Director:
Albert Lewin
Any:
1950
Intèrprets:
Ava Gardner, James Mason

La plaça que ja no hi és Un drama a Esperanza

La plaça de braus de Santa Eugènia de Ter també coneguda com la plaça de la Devesa, es va construir per iniciativa de Llorenç Alcalde i inaugurar el 29 de d’octubre de 1897, amb les actuacions estel·lars dels espases Lluís Mazzanitinni i Nicanor Villa (Villita), que van lidiar braus de Benjumea. Situada entre el riu i la Devesa, amb un aforament màxim de 9.000 persones, van passar-hi primeres figures com ara Belmonte, Manolete, El Viti, Paquirri i Chamaco; i el 23 d’abril de 1950, en la cèlebre pel·lícula Pandora i l’holandès errant, James Mason, Ava Gardner i Màrius Cabré van transformar l’arena en un tros d’Esmeralda. També hi van actuar Miguel Ríos i Ray Charles. El maig del 2005, va arribar la seva sentència de mort. L’Ajuntament de Girona i la conselleria de Justícia van arribar a un acord per traslladar l’Audiència Provincial, a més d’edificar-hi 200 pisos.

La història de Pandora Reynolds (Ava Gardner), una dona molt bella i molt desgraciada alhora que destrueix la vida de tots els homes que s’enamoren d’ella i és incapaç de correspondre, centra la trama d’aquesta tragèdia romàntica en què canvia quan coneix Hendrik van der Zee (James Mason), un misteriós mariner l’esperit del qual està condemnat a voltar sense rumb fins que trobi una dona que mori d’amor per ell. Tossa de Mar reconvertida en Esperanza, la ciutat imaginària on Pandora rebutja la proposta de matrimoni d’un poeta, Demarest, que se suïcida, i no vol saber res de Stepen, un pilot de carreres, ni de Montalvo, un torero encarnat per Cabré, que torejava a la plaça de Santa Eugènia de Girona, va esdevenir un dels indrets més populars de la Costa Brava. L’antic poble de pescadors, aïllat i rústic, on els seus habitants arribaven abans a Cuba que a Girona, i que no feia gaires anys havia viscut una sotragada artística i cultural que en el període d’entreguerres va portar-hi molts creadors que fugint del feixisme es van refugiar a l’ombra de la Vila Vella, buscant el sol i la tranquil·litat de les platges, va veure com en el rodatge es barrejaven els amors de la Gardner amb Màrius Cabré i la gelosia de Sinatra, com els periodistes perseguien les figures internacionals, com el nom de Tossa passava a ser conegut arreu del planeta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia