Retrobant un vell amic

Quan treballaven en la biografia de Francesc Civil, a Albina Varés i Lluís Brugués els va cridar l’atenció un nom que apareixia una vegada i una altra en els papers privats del músic; un tal Guillem Soler que signava més d’un centenar de cartes datades entre 1926 i 1971. Devien ser bons amics, van deduir els investigadors, però enlloc de la ciutat, fora del nucli familiar dels Civil, semblava haver quedat cap record d’aquell misteriós corresponsal. Una recerca posterior els va treure de dubtes: Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 1905-Barcelona, 1971) va ser un artista tremendament polifacètic, un d’aquells personatges tocats pel geni que a vegades emergeixen en contextos agitats i difícils i, malgrat tot, encomanen una espècie de visió joiosa de la vida al seu voltant.

Pintor, músic, gravador, il·lustrador, muralista, poeta i una mica filòsof, fa pensar molt en Joan Orihuel, un altre àngel fugaç, però Guillem Soler va arrelar molt més a Girona perquè el seu oblit sigui incomprensible. Un article publicat a la Revista de Girona el 2013 per Varés i Brugués va fer una primera aproximació a la personalitat d’aquest fidel amic, que ara té un nou desplegament a la sala d’exposicions dels Amics del Museu d’Art, fins a l’últim dia de mes. Organitzada en col·laboració amb la filla de l’artista, Fina Soler i Amor, Guillem Soler a Girona. Un artista versàtil entre el sacre i el profà ha estat comissariada per Lluís Brugués i Laura Cornejo, amb Albina Varés i Raimonda Coll en tasques de coordinació, i permet constatar els dots de l’artista en les disciplines que dominava a través d’una selecció de la seva obra.

Tot i que nascut a Tarragona, de ben petit es va traslladar amb la família a Barcelona, on va estudiar pintura amb Manuel Urgellès, al realisme del qual s’adheriria per sempre, com posteriorment al classicisme castís del seu mestre a Madrid, Eduardo Chicharro. El 1922 va establir-se a Girona, on presentaria la seva primera exposició el 1926, abans de marxar a París. A la tornada, és quan més s’implica en la vida cultural gironina i fa amistat amb artistes i intel·lectuals com Carles Rahola, Josep Aguilera, Valentí Fargnoli, Artur Vinardell, Jaume Roca Delpech o el mateix Civil. El 1932 va ocupar un taller al carrer de la Barca, però una beca a Madrid i, sobretot, el matrimoni amb Assumpció Amor l’allunyen de la ciutat. Mobilitzat al bàndol republicà, durant la postguerra no sembla tenir problemes per reprendre la seva activitat civil, que desplega en nombrosos encàrrecs religiosos, sobretot pintant murals per a esglésies i il·lustrant llibres pietosos. La major part dels frescos els va pintar a Palafrugell, on va tenir estudi de 1942 a 1948. A més, escrivia crítiques d’art i de música, i va publicar algun article a la revista Presència. El dissabte dia 26 hi haurà una visita guiada a les esglésies de Girona que va pintar: el Mercadal, el Carme i el Seminari.