Un milió per a Miró

El 2019 haurà estat un any d’estats d’ànim extrems a la Fundació Joan Miró. El va començar deprimida per l’acomiadament de set dels seus treballadors com una mesura –molt qüestionada tant dins com fora de la institució– per afrontar la crisi de recursos que arrossegava des de feia temps. I l’acaba emocionada gràcies a una donació d’un milió d’euros del col·leccionista Antoni Vila Casas que serviran per tapar aquests forats que s’estaven fent cada vegada més profunds i que amenaçaven seriosament el seu projecte artístic.

“És l’acte més bo que he fet per l’art i del qual em sento més orgullós”, va assegurar ahir l’empresari farmacèutic, que acaba de complir 89 anys, durant la signatura de l’acord entre la Fundació Vila Casas i la Fundació Miró. El museu de Montjuïc ingressarà 100.000 euros l’any a partir del gener del pròxim 2020 i fins al 2030.

Tenen una finalitat ben concreta: contribuir al manteniment i a la millora de la presentació de la col·lecció Miró, formada per 217 pintures, 178 escultures, dos objectes, quatre ceràmiques, nou tèxtils, uns 8.000 esbossos preparatoris de quasi la totalitat de les peces i l’obra gràfica i litogràfica de l’artista gairebé completa.

Una de les primeres actuacions que es podran activar amb aquesta injecció de diners és la restauració de l’arxiu sobre paper i del fons de la biblioteca personal de l’artista, que és una altra de les joies de la col·lecció.

Vila Casas ha assumit aquest compromís “sense demanar res a canvi”, segons fonts del seu cercle. Mecenatge en el sentit més pur, que en els temps que corren, amb una burgesia que ha perdut els seus vells valors culturals, és escàs. Que no impedirà que en un futur ambdues fundacions explorin altres vies de col·laboració en forma d’exposicions, si hi ha una voluntat real, mai per una obligació de contrapartida. Això sí: Vila Casas passa a ser membre emèrit del patronat de la Miró, i la seva fundació, una de les seves institucions protectores.

Vila Casas va explicar que no va dubtar ni un segon que havia de fer alguna cosa quan va rebre una carta de la presidenta de la Fundació Miró, Sara Puig, en la qual li demanava ajuda econòmica. “No m’hi vaig poder negar. He sigut un admirador de la Fundació Miró tota la vida”, per diversos motius, va dir, i un dels principals és el propi Miró, “el millor pintor català, el nostre artista número u”, que per descomptat és present en la seva, de col·lecció, sobre la qual pivoten els seus quatre espais artístics: Volart i Can Framis a Barcelona, Can Mario a Palafrugell i Palau Solterra a Torroella de Montgrí.

Auxiliar el museu que vetlla pel llegat mironià encaixa plenament en la missió cultural de Vila Casas, un dels aliats més incondicionals de l’art català des de finals dels anys noranta, quan va posar en marxa el projecte artístic de la seva fundació, que també té una pota dedicada a la investigació sanitària. “Catalunya és un gran país d’artistes extraordinaris”, no es cansa de dir.

La Fundació Miró és, sosté el mecenes, “l’experiència artística més gran que ha fet Barcelona amb la unió de moltes persones. És un espai meravellós, únic al món. No hauria de tenir cap problema per fer la seva activitat”. Però el té, com tantes altres fundacions: “és molt fàcil crear-les però molt difícil conservar-les”.

Ell no s’ha pogut quedar indiferent davant de la seva fràgil realitat i confia que altres emulin a partir d’ara la seva acció. “Espero que sigui el primer de més gestos de persones que estimen l’art i Catalunya. La societat civil catalana és civil i és catalana per actes com aquests”, va reblar.

A la Fundació Miró també l’esperen, aquest efecte contagi. En tot cas, el milió d’euros de Vila Casas serà clau per fer quadrar els números. “Com el 2018, aquest 2019 ha sigut un any molt difícil però hem aconseguit una situació d’estabilitat”, va assegurar ahir el seu director, Marko Daniel.

Per a la presidenta Puig, l’aportació els fa mirar amb uns ulls més positius una data molt important per a la fundació: el 2025, quan farà els seus 50 anys. “Ens ha donat l’esperança, l’energia i la força per celebrar l’aniversari com Miró es mereix”, va remarcar Puig, que té clar què vincula els dos personatges, Miró i Vila Casas: “la seva generositat en la promoció de l’art contemporani”.