Música

KAROL GREEN

CANTANT

“Si tothom cantés en una coral, arreglaríem moltes coses al món”

Estem massa ficats en aquest sistema tan boig que hem creat i ens oblidem tot sovint que som natura
Cada cançó de ‘Gaia’ té un aire diferent, però sempre emmarcable dins d’un concepte pop, amb regust de música negra

Karol Green és una cantant i una artista polifacètica, coneguda sobretot fins ara dins l’activa escena del gòspel a Catalunya com a directora del Barcelona Soul Choir i dels Gospelians de Girona. Nascuda a Sud-àfrica, Green va venir a viure a Catalunya als 12 anys i aquí ha desenvolupat tota la trajectòria artística, també en altres projectes, com ara la companyia de música familiar Pels Més Menuts. Recentment, ha debutat en solitari amb un disc tan vitalista com ella titulat Gaia.

Com va arribar una noia sud-africana a Sant Fruitós del Bages? Va ser un gran canvi en la seva vida?
Vaig venir a Catalunya per la feina del meu pare, bàsicament, i per a mi el canvi va ser gegant, perquè aquí em vaig trobar una cultura totalment diferent, començant per l’escola: a Sud-àfrica, anava a un col·legi anglès, força rígid, i quan vaig arribar aquí vaig entrar en una escola semiprivada, L’Espill, on tothom vestia com volia i l’ambient era molt més relaxat. Aquí es viu molt millor.
Per tant, l’adaptació li va resultar més o menys fàcil?
Sí. Possiblement hauria estat més difícil a l’inrevés, perquè Sud-àfrica és un país una mica més complicat, crec. Hi ha molts més embolics! [Riu.]
Com comença en el món de la música? Té antecedents familiars?
Des de ben petita, vaig començar a estudiar violí, ballava moltíssim... De fet, crec que el meu primer contacte amb la música va ser a través del ball. Quan era adolescent, em vaig introduir en el món del funky i el hip-hop i, posteriorment, vaig ser professora de ball, que és una pràctica molt rítmica de la música. En realitat, ballar és fer música, i jo he ballat moltíssim. Després, vaig entrar en una coral de gòspel i he passat per moltes formacions diferents. Tenia moltes ganes de portar a la pràctica això de la música, perquè m’encantava, em flipava, i sobretot volia cantar i amarar-me de tots aquells estils que em semblaven interessants.
Suposo que quan va entrar en el món del gòspel, encara no devia ser un fenomen social i musical com ho és ara a Catalunya, on, actualment, es poden trobar cors i corals de gòspel pertot arreu.
La veritat és que sí que hi ha un boom, o digues-li com vulguis, però ho trobo una cosa molt natural. Sempre he pensat que, si tothom cantés en una coral, arreglaríem moltes coses al món. Perquè un cor és un espai preciós en què cadascú pot entrar amb les seves idees, però, quan estàs cantant en grup, notes que tots som una sola cosa, comparteixes una energia i et desapareixen de cop moltes ximpleries.
I després passa de cantar a dirigir cors. No ha de ser fàcil dirigir grups d’aquestes característics, tan variats, amb veus sovint no professionals. Quin és el seu mètode de treball?
Cantar sempre m’ha interessat moltíssim, com una cosa natural. És el que sempre m’ha cridat més l’atenció i tinc moltes ganes d’investigar-hi. Tot va començar quan Gospelians buscaven un director i em van crida per fer un càsting. No vaig buscar aquesta feina com si tingués un mètode i volgués aplicar-ho. En realitat, vaig seguir el meu cor. I crec que el meu mètode és veure què cal en cada moment. Potser, musicalment tinc una idea, tinc un so al cap, perquè he escoltat molta música afroamericana i africana, i amb el que tinc a l’abast intento anar cap allà. T’inventes exercicis perquè vagin més en una direcció o una altra, perquè experimentin amb un tipus de so. És una manera molt orgànica de fer les coses [riu].
Què és The Gospel Jam?
The Gospel Jam és una trobada que vaig crear perquè per mi el gòspel afavoreix un espai no només musical, sinó també social i espiritual, molt maco. Quan vaig començar a fer de directora, altres corals em van demanar que els fes tallers. I vaig veure que totes les corals busquen el mateix: tenen ganes de celebrar la vida, de cantar des del cor i de passar-ho bé en un espai en què poder-se sentir alliberat i cent per cent segur, i treure’s totes les pors de sobre. Llavors, vaig voler ajuntar tota aquesta gent que tenia tantes coses en comú en aquestes jams de gòspel.
Quants cantaires ha arribat a reunir en una d’aquestes ‘jams’?
Un any en vam arribar a tenir 300, al Teatre de Sant Celoni, amb tota la platea plena de cantaires. Hi vaig preparar un petit cançoner, però la idea era justament que funcionés com una jam, amb força improvisació: ningú no sabia ni com començaria ni com acabaria. Si veia que l’energia es concentrava més en un moment determinat i la gent s’hi engrescava, el feia durar més estona.
Entre els seus últims projectes, hi ha també la companyia gironina de música familiar Pels Més Menuts , que va debutar amb un espectacle sobre la història i evolució de la música negra. És important que els més petits rebin també aquest tipus de formació extraescolar?
No sé el que és important o no, però sí noto què funciona, quan venen els nens i els familiars i veus com s’emocionen i com entren en l’espectacle. És un espectacle molt pensat pels seus directors, Faló Garcia i Adrià Bauzó, perquè sigui atractiu per als més petits [de 0 a 4 anys], tant pel que fa a l’atmosfera com a la música, i segur que els nens hi aprenen alguna cosa.
Ara, després de molts anys treballant en els projectes musicals més diversos, s’ha decidit a debutar en solitari amb ‘ Gaia ’. Per què?
Senzillament, perquè sentia que era el moment. Suposo que sento molt les coses i les faig tot sovint des de la intuïció. El que sempre m’havia motivat més fins ara era l’escenari, perquè m’encanta i m’agrada molt la màgia que s’hi pot crear, treballant amb músics i veient la reacció del públic i l’energia que es crea. Fins ara, no m’havia cridat l’atenció la gravació, però em va sorgir l’oportunitat i, ara, tinc moltes ganes de tornar a l’estudi. He obert una aixeta i ara en vull més!
Què és ‘Gaia’, el concepte que engloba tot el disc?
Gaia és el nom del planeta Terra en la mitologia grega, i totes les cançons estan creades des d’aquesta perspectiva tan gran. En qualsevol situació, sempre intento anar a l’arrel de les coses, i quan vas buscant i buscant en aquesta direcció, es va ampliant la perspectiva, o a mi m’ho sembla. Quina pel·lícula m’estic muntant, no? [Riu.] Però és cert que quan veig tots els problemes que hi ha al món o que jo experimento, si hi penso una mica, sempre arribo a la conclusió que tot plegat es podria resoldre si hi hagués més amor, perquè com diu la cançó [Love is all we need] tot el que necessitem és amor. Estem massa ficats en aquest sistema tan boig que hem creat i ens oblidem tot sovint que We are nature , que som natura. Quan t’atures un moment, respires i sents bategar el cor, és una altra cosa. No és res que hàgim creat nosaltres. Som natura!
Algunes cançons del disc tenen un missatge molt clar ja des del títol, com ara les esmentades ‘Love is all we need’ i ‘We are nature’, i d’altres potser no tant. Un exemple seria ‘I’m marrying myself’, em caso amb mi mateixa. M’ho explica?
Vaig veure un TED Talk d’una dona que explicava la seva experiència sobre com havia decidit casar-se amb ella mateixa. Em va encantar el concepte i em va fer un clic intern. Jo tenia moltes inseguretats dins i em posava els meus propis límits, mentre intentava ajudar i solucionar coses a fora. Crec que l’única cosa que pots fer en aquest món és treballar-te tu mateix i, fent-ho, afectes el món extern, el teu voltant. Si vols ajudar els altres, has de millorar-te i estimar-te més a tu mateix, i llavors pots expandir aquest amor i compartir-lo.
Molt ben explicat.
No, no gaire [riu]. I dic una altra cosa: a moltes dones els encanta aquest missatge. I això ho trobo molt interessant, pel punt en què ens trobem, en què, al mig de l’eterna desigualtat entre l’energia masculina i femenina, aquesta última s’està rebel·lant. Les dones entenen molt bé el missatge de la cançó per tot el que hem patit i ens han inculcat: totes les hores que ens hem d’arreglar només per sortir de casa, els petits detalls quotidians que ens ha anat cremant. Per això està bé que ens reconciliem primer amb nosaltres mateixes i que ens cuidem més per dintre que per fora.
En el seu web es pot llegir: “Vull despertar les consciències per fer del món un lloc millor per a tots els éssers vius i elevar els esperits a través de la meva música.” Sona molt ambiciós. Es pot aconseguir tot això amb la música?
Espero que sí, i és el que intento fer en el meu petit espai i en tot el que faig: en les classes, en els concerts. Hi poso tota la intenció possible. Tots tenim una àrea d’acció petita i cadascú dintre del seu país ha de fer el millor que pugui. I, com deia abans, com més em cuido i cuido el que hi ha al meu entorn, el resultat es pot anar expandint. Crec que cal més respecte pel món, no només per la resta de persones, sinó també per la Terra com a planeta, que és casa nostra, i pels animals que hi conviuen amb nosaltres. Crec que s’hauria d’ensenyar molt més aquest respecte i aquest amor per la natura, per tot allò que ens ve donat i que estic convençuda que s’hauria de cuidar més.
Musicalment parlant, en el disc trobem influències del gòspel, però també d’altres músiques. Quins són els ingredients sonors d’aquesta ‘Gaia’?
Cada cançó és un món. Amb Arnau Figueres, el productor del disc, ens deixàvem endur. No hi havia una idea gaire global de partida. Sobretot, volia que fos una música per ballar, perquè tinc ganes de fer moure la gent i crec que s’ha de celebrar més la vida. Cada cançó té un aire diferent, però sempre dins d’un concepte pop, amb regust de música negra.
Deu cançons en anglès –totes traduïdes al català al llibret del CD– i una en català, ‘Vals tot el món el sencer’. Com tria una llengua o una altra per compondre?
No és una cosa gaire premeditada. Generalment, escric les lletres en funció del so de cada cançó. Molta de la música que escolto és en anglès i molt sovint he cantat també en anglès, perquè és la meva llengua materna i té un tipus determinat de so. En canvi, no estic gaire acostumada a cantar en català i, quan ho faig, és com si fos un altre instrument. I sí que em va sortir aquesta cançó en català, perquè la vaig escriure per a un amic meu. Crec que continuaré fent més cançons en català, ara que ja tinc més idea del que és fer un disc. De fet, vaig traduir les lletres perquè volia que s’entenguessin millor els missatges, perquè crec que són molt bonics i que han d’arribar a la gent.

El dimecres 11, en directe al Jamboree

Karol Green transmet de seguida la seva passió per la música i per la vida. Ara mateix, està implicada al màxim en els seus múltiples projectes, començant per les presentacions en directe de ‘Gaia’: el dimecres 11 de desembre, per exemple, oferirà dues actuacions al Jamboree de la barcelonina plaça Reial (20 i 22 h, 15 euros), amb els músics Enric Ez i Martí Host. A més, Pels Més Menuts actuarà el dia 15 a Lloret i el 22, a Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona