Cinema

Crítica

cinema

Un any lluny

El cinema, com l’espai, està habitat per molts homes astronautes en missions inspirades en fets reals o imaginàries. En canvi, com en el cas de tants dominis masculins, de dones astronautes n’hi ha poques tant a la realitat com al cinema, a banda d’un personatge tan mític com la tinent Ripley. El cas és que poc abans que Christina Koch i Jessica Meir, de la NASA, es convertissin en les primeres dones que han fet una caminada espacial juntes, s’estrena entre nosaltres un film, Proxima, protagonitzat per una astronauta i dirigit, a més, per una dona, Alice Winocour.

Interpretada per Eva Green, Sarah és l’única dona astronauta a l’Agència Espacial Europea a Colònia. Com els altres membres, s’entrena durament i és així que el film es concentra en la quotidianitat de l’exigent preparació física per tal que uns terrícoles puguin circular per l’espai. També mostra la quotidianitat que Sarah comparteix amb la seva filla Stella, de set anys, amb la qual manté un vincle intens, però amb la mala consciència de no dedicar-li prou temps. D’aquí, Winecour busca una especificitat femenina d’una manera que pot semblar convencional, però, tanmateix, no deixa de passar que les dones consideren més les dificultats d’acordar el món laboral amb el personal i familiar. No deu ser per res que la relació en la distància entre el fill i el pare astronautes (el primer va a la recerca del pare que, de fet, va abandonar la família pel seu absolut) d’Ad Astra prengui una dimensió metafísica, tot i que també moral, mentre que la de Sarah i (sentint-se la complicitat de Green i la nena Zélie Boulant) és molt física. Tan és així que quan Sarah és elegida per una missió especial anomenada Proxima, però que l’allunyarà un any de la filla, se li planteja un dilema. Com a la resta del film, Winecour ho aborda amb una sensibilitat sense sentimentalismes i fins i tot amb certa distància, a més d’extasiar-se amb els cels estelats: tot i el pes de la tecnologia, subsisteixen la comunió amb el cosmos i els vincles afectius.

Proxima
Directora: Alice Winocour. Int.: Eva Green, Matt Dillon
França, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Próxima

«Próxima»

Gènere: Acció
Direcció: Alice Winocour.
Intèrprets: Eva Green, Zélie Boulant-Lemesle, Matt Dillon, Aleksei Fateev, Lars Eidinger.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS
art

Mor Richard Serra, l’escultor monumental

barcelona