Patrimoni

Mirador

Els Fages de Figueres i els Climent de Castelló

La setmana passada es va fer públic que l’Ajuntament de Figueres ha rebut la

donació de bona part de la biblioteca patrimonial de la casa Fages de Figueres, situada al carrer Monturiol amb cantonada al carrer Enginyers, i que la cessió per part dels diversos i nombrosos hereus de la nissaga Fages inclou un important fons bibliogràfic i documental que data del segle XVI al XX. Creiem que cal fer un aclariment sobre la informació apareguda, perquè és important no confondre ni donar peu a la confusió, no intencionada, respecte a la casa Fages de Figueres i a la casa Climent de Castelló d’Empúries, així com els respectius fons documentals i patrimonials, que són diferents i que actualment estan en mans dels corresponents hereus i propietaris.

La casa Fages de Figueres és la casa familiar de la nissaga Fages, de la qual tenim dades des de François Fages (nascut l’any 1570); Francesc Fages i Sans (1748-1809); Antoni Tomàs Fages i Sans (1768-1854), casat l’any 1812 amb Ramona de Romà i Sastre, matrimoni del qual nasqué Narcís Fages de Romà (1813-1884), pare de Carles Fages i de Perramón (1843-1932). En aquest punt és important remarcar el primer enllaç dels Fages i els Climent en el matrimoni l’any 1868 entre aquest darrer, Carles Fages i de Perramón amb Dolors de Climent i de Niubó, pares d’Ignasi Fages de Climent (1874-1930). Aquest alhora es casà l’any 1900 –i amb butlla papal– novament amb una pubilla dels Climent: Lluïsa de Climent i de Contreras (1880-1926), la qual cosa suposava per tant el segon entroncament de les nissagues Fages i Climent, i els pares de l’escriptor Carles Fages de Climent (1902-1968), nascut el 17 de maig de 1902 a la casa Fages de Figueres. Així, podem afirmar que el naixement del poeta és el resultat de dues unions dels Fages i els Climent.

A la nissaga dels Fages de Figueres destaquen majoritàriament juristes com Marià Fages de Sabater, Carles Fages de Perramon, Narcís Fages de Romà i Javier Fages de Climent, entre altres, i el fons documental de l’arxiu i de la biblioteca de la casa Fages de Figueres està format principalment per llibres, documents i manuscrits de temàtica i contingut civil, religiós, polític i de jurisprudència, del segle XVI al XX, amb un total d’una vuitantena de caixes de documents. Cal afegir-hi també que aquest fons està escassament relacionat amb la producció literària de Carles Fages de Climent.

D’altra banda, la casa Climent de Castelló d’Empúries, situada al carrer Sabater d’Ordis, al barri del puig Salner de la vila i prop de la Basílica de Santa Maria, és la casa pairal de la nissaga dels Climent, originària al segle XVI a la Selva de Mar a partir d’un Anton Salvador Climent (c. 1532); destaquen també Jeroni Climent (c. 1709) i especialment les figures d’Enric de Climent i Casadevall (1806-1851), polític liberal, i el seu fill Enric de Climent i Vidal (1824-1878), polític, diputat a Corts i governador civil de Girona. Aquest fou pare de Ricard Climent i de Niubó (1849-1891), germà de Dolors de Climent i de Niubó, qui enllaça per primera vegada amb els Fages pel seu casament amb Carles Fages i de Perramon l’any 1868, com hem dit abans. Ricard Climent i de Niubó era el pare de Lluïsa de Climent i de Contreras (1880-1926), la mare de Carles Fages de Climent, qui es casà com sabem amb Ramona Mir i Vidal (1902-1970), pubilla de la nissaga dels Mir de Sant Sadurní d’Anoia.

La casa Climent de Castelló d’Empúries, a més de ser la seu de la nissaga dels Climent i la casa on l’escriptor va viure durant molts anys de la seva vida en diferents períodes, acull l’arxiu particular dels Climent que conté principalment dos fons documentals: per un costat la documentació històrica, política i patrimonial dels Climent, del segle XVI al XX, amb un total de 145 caixes o lligalls de documentació i 20 volums enquadernats amb documentació epistolar (documents i cartes de Pascual Madoz, Práxedes Mateo Sagasta, Baldomero Espartero, el general Joan Prim, Francesc Cambó...); i per una altra banda el fons documental literari de Carles Fages de Climent, format per 62 caixes amb el gros del llegat literari (en part ja publicat i en part encara inèdit) i la documentació personal de Carles Fages de Climent. Aquest arxiu documental privat es complementa amb una extensa i interessant biblioteca privada de la casa Climent, formada per exemplars bibliogràfics dels segles XVII i fins a l’actualitat. Un extraordinari arxiu privat, el dels Climent, amb total aproximat per tant de 207 caixes de documentació que en els darrers anys ha estat objecte de buidatge i inventari per part de Jordi Canet Avilés, filòleg castelloní i comissari de l’Any Carles Fages de Climent 2018, i que actualment conserva i promou el propietari i hereu de la nissaga dels Climent, Carles Fages Torrents, de cares a difondre la figura i l’obra literària del seu avi, tot impulsant el projecte editorial de l’obra literària fagesiana.

Per tant, creiem que a l’hora de parlar de les dues nissagues, la dels Fages i la dels Climent, cal tenir en compte que són dos importants patrimonis, dos importants fons documentals i dues importants cases senyorials, cada un i cada una ben diferenciada, amb les seves característiques i vicissituds històriques, familiars i contextuals, que es van entroncar en dues ocasions, però que cal diferenciar clarament per evitar confusions o interpretacions errònies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda