Art

El “miracle” del MNAC

El museu lluirà la modernitat de Nonell, recrearà la capella Herrera i donarà un nou joc a l’art de la postguerra amb un pressupost “anòmal”, sosté Pepe Serra

“És un miracle fer aquesta programació amb 1,5 milions d’euros. Tot el que estigui per sota dels tres milions és ridícul i una anomalia”, sosté Pepe Serra, el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Nova programació, vells problemes. Econòmics, però no només. La deixadesa de la muntanya de Montjuïc desespera el principal museu d’art català. Les escales mecàniques s’espatllen contínuament i ningú corre mai a reparar-les. S’han arribat a estar 103 dies sense funcionar. I això no és tot. Amb una senyalització, il·luminació i transport deficients, o directament inexistents, també és un miracle que 837.694 persones entressin l’any passat al MNAC.

El museu no pot desenvolupar tot el seu potencial, però s’han obert algunes escletxes d’esperança. L’Ajuntament està elaborant un pla d’actuació integral a Montjuïc i la Generalitat s’ha compromès a aportar 2,5 milions d’euros per a l’ampliació del MNAC al pavelló de Victòria Eugènia. La manca d’espai, un altre vell problema. El govern ha assegurat, a més, que vol incrementar un 14% el pressupost del Departament de Cultura, i això pot beneficiar el museu del Palau Nacional. Però de garantit no hi ha res. “I nosaltres no ens podem esperar. El museu no es pot parar”, rebla Serra.

La programació del 2020 és el “miracle” que desafia tantes dificultats. Entre exposicions, intervencions a la col·lecció i projectes d’artistes d’avui (part dels quals també repercutiran en la col·lecció), el museu ofereix onze estímuls que faran que pagui la pena visitar-lo.

En el capítol d’exposicions, reivindicarà amb una nova energia, a partir del 14 de maig, un dels seus artistes clau, Isidre Nonell, vint anys després de l’última retrospectiva que se li va fer. Aquesta, però, no serà una retrospectiva clàssica. Els comissaris, Eduard Vallès i Francesc Quílez, han preferit explicar “per què Nonell és modern, tant temàticament com tècnicament”, i per què la seva modernitat mereix ser defensada internacionalment. La mostra apostarà fort pels emmirallaments amb altres grans artistes per demostrar-ho.

A partir del 22 d’octubre, la capella Herrera, d’Annibale Carracci, lluirà sencera. Gairebé dos segles després, es reuniran els seus frescos, que van ser dividits en dues meitats que es van repartir la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (que la va dipositar al MNAC) i El Prado. L’exposició s’estrenarà a Madrid. Després vindrà a Barcelona i d’aquí se n’anirà a Roma, el lloc d’origen d’aquests murals maleïts. Quan acabi la gira, el més probable és que la capella es torni a partir, perquè no sembla que ningú estigui disposat a cedir la seva part.

L’última exposició de l’any, a partir del 19 de novembre, també és un retrobament: el dels ceramistes Josep Llorens Artigas i Shoji Hamada, a través dels quals el comissari Ricard Bru traçarà les connexions no prou explorades entre les cultures populars catalana i japonesa.

Els últims anys, el MNAC està tractant les seves col·leccions permanents gairebé com si fossin exposicions temporals. Els canvis són constants, i no necessàriament amb obres de la seva propietat (concepte que Serra ha desterrat del seu vocabulari: a ell li preocupa l’ús de les obres, no la titularitat). Enguany, dos acords de col·laboració li permetran proveir-se de material artístic de la segona meitat del segle XX de màxima categoria: l’un amb la Fundació Suñol, que posseeix firmes i obres que es disputarien tots els museus del món, i l’altre amb el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, custodi del llegat del primer museu d’art contemporani de Barcelona que es va instal·lar el 1960 a la cúpula del teatre Coliseum. Totes dues aliances formen part del programa de compromís que ha adquirit el museu amb l’art de la postguerra i de la segona avantguarda, dirigit per Àlex Mitrani.

A les sales d’art romànic, un projecte traurà de la invisibilitat els nombrosos grafits que contenen les pintures murals, les pintures sobre taula, els capitells o les lipsanoteques. És un preludi del gran replantejament que farà el museu de les seves col·leccions més icòniques el 2022.

L’univers romànic també allotjarà l’art d’Oriol Vilapuig, en la que serà la primera intervenció d’enguany, a partir de l’11 de març, de la política d’enteses amb artistes actuals. Durant tot el curs s’aniran acoblant en els mil anys d’art català que atresora el MNAC Mabel Palacín, Vicens Vacca, Èlia Llach i Lúa Coderch.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda