Patrimoni

Descobert a l’Espluga de Francolí el primer santuari paleolític de Catalunya

El conjunt arqueològic té uns 15.000 anys i està integrat per més de 100 gravats d’art rupestre abstracte i figuratiu

El govern declararà la Cova de la Font Major com a Bé Cultural d’Interès Nacional

Les inundacions del passat octubre a la Conca de Barberà no han impedit fer una “excepcional” troballa arqueològica a la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, situada a pocs metres per damunt de la zona zero de la riuada a la població.

El departament de Cultura de la Generalitat i l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) han anunciat aquest divendres la descoberta d’un “santuari paleolític” amb més un gran conjunt de gravats d’art rupestre figuratiu i abstracte de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya.

La troballa es va fer el 30 d’octubre, pocs dies després dels tràgics aiguats, i va ser totalment inesperada, segons ha explicat l’investigador de l’IPHES i autor de la descoberta, Josep Maria Vergès.

El conjunt d’art rupestre que es va descobrir a les parets de la cavitat, es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat. Es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions figuratives d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous.

La majoria de les representacions es poden atribuir, pel seu estil, al Paleolític Superior, més concretament al període Magdalenià, ara fa uns 15.000 anys, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més antigues, i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents.

Segons del departament de Cultura es tracta d’una “troballa excepcional” que marca “una fita en la història de l’arqueologia catalana”, ja que els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data eren d’època postpaleolítica, uns milers d’anys més recents.

A més, pel nombre i qualitat de les representacions és un dels conjunts més significatius de l’anomenada província paleolítica mediterrània.

Els gravats s’han documentat amb 3D per tal d’estudiar-los i complementar l’oferta museística del recinte, ja que l’espai on es troben no és visitable.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat que el govern declararà la Cova de la Font Major com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Vilallonga ha descrit la descoberta com “una catedral de l’art rupestre”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa