Art

GONZALO ELVIRA

ARTISTA. S’INSPIRA EN UNA REVISTA FEMENINA ARGENTINA I CREA UNA BIBLIOTECA FICTÍCIA

“El llibre sempre m’ha atret com a lector i per haver fet d’impressor”

Nascut a la Patagònia, criat a Buenos Aires i resident a Barcelona, Gonzalo Elvira (1971) fa del llibre el suport i el concepte artístic. Fins al dia 22 exposa a la sala d’art Rocío Santa Cruz

La seva exposició es titula ‘Idilio’. Quin és aquest idil·li?
Idilio era una revista juvenil i femenina que va aparèixer a l’Argentina al final del primer peronisme, l’any 1948. No sé fins quan va durar, però a mi m’interessava el període des de la creació fins al 1951, època de la qual a l’exposició es poden veure portades, de les quals faig la meva interpretació artística. Idilio va ser una experiència singular que va néixer en un moment en què la dona començava a entrar en el mercat laboral. A priori era juvenil, però la col·laboració de firmes vinculades a l’avantguarda artística i intel·lectual feia que també gent més adulta s’interessés per la publicació.
Per què es va interessar per aquest tema?
Bàsicament per un personatge que va col·laborar a la revista: la fotògrafa alemanya Grete Stern, que il·lustrava amb els seus fotomuntatges una curiosa secció de la publicació, una mena de consultori emocional psiquiàtric que es titulava El psicoanálisis le ayudará, que signava el Dr. Richard Rest, que com aquí al consultori d’Elena Francis es tractava d’un pseudònim sota el qual hi havia el sociòleg Gino Germani i l’editor Enrique Butelman, que va fundar l’editorial Paidós. La revista també m’interessa perquè va ser la primera publicació argentina en què es van publicar fotonovel·les. I també perquè la publicava l’editorial Abril, que va esdevenir una ambaixada cultural a Buenos Aires amb gent de tot arreu: hi havia italians, jueus hongaresos, jueus russos que havien fugit del nazisme o de la guerra, espanyols... Tot plegat, i també perquè les portades eren molt de l’estil de Hollywood, feia molt interessant treballar sobre la revista Idilio.
Però Grete Stern sembla centrar el seu punt d’interès. Parli’m d’ella.
L’exposició està basada en la figura de Grete Stern, que havia estudiat fotografia a l’escola de la Bauhaus, on va conèixer Horacio Coppola, que va ser la seva parella i amb qui va fugir a l’Argentina quan els nazis van pujar al poder. Sempre m’ha agradat el seu treball com a fotògrafa, i treballar sobre la seva obra és com un segon pas del meu treball anterior sobre el corrent d’avantguarda de la Bauhaus. L’exposició té tres àmbits: només de començar, hi trobem les portades d’Idilio, com he dit; continua amb un retrat de Grete Stern i amb els Somnis, que són cartografies de mapes que he adquirit o m’he trobat en què he inserit fotomuntatges de Grete Stern, i una darrera part en què hi ha una biblioteca amb la portada que he dibuixat de molts llibres.
Aquesta biblioteca és real?
Només en part. Hi ha títols d’obres, bàsicament de pensament, que són reals i d’altres que m’he inventat i que publica Cerilla Edición, la meva editora inexistent, amb títols que a mi m’hauria agradat que fossin reals. Es tractaria d’una biblioteca fictícia que seria la biblioteca del psicoanalista fictici Dr. Richard Rest. Als que ja existeixen els faig una nova portada. La majoria de les portades estan treballades amb tinta xinesa.
Totes les obres estan realitzades amb aquesta tècnica?
La majoria estan fetes amb tinta xinesa amb ploma, que dona una mena de trama tèxtil. Normalment treballo amb ratlles en diferents capes una sobre l’altra, però en aquesta exposició he volgut que només en fos una perquè volia que les imatges fossin de somni, perdudes en el temps. També hi ha peces dels mapes que per sobre estan dibuixades amb retolador com si es tractés d’un tatuatge i també he utilitzat com a suport de l’obra objectes trobats, com ara una pedra litogràfica, un tros de mur, una fusta de planxar o un marbre de cuina. Són petits jocs que et planteges a l’hora de treballar.
En la seva obra es nota la seva passió pels llibres i pels pensaments que contenen, i també pels atles.
El llibre sempre m’atret. La meva casa estava plena de llibres. M’agrada molt llegir, però que m’apropi com a artista al llibre té molt a veure amb el fet que he treballat molts anys en impremta. La meva universitat artística va ser la impremta. Jo treballava amb tipus mòbils, els posava lletra per lletra, imprimia. Les horitzontalitats que surten a la meva obra tenen a veure amb la impressió. El món de la gràfica sempre m’ha impressionat. I si un llibre el trasllades a format més gran, tenim una mena de pòster. A més, no només m’interessa el llibre intel·lectual, també tinc molt interès per la novel·la popular i el còmic.
De fet, aquestes obres tenen molt de cultura pop, perquè reprodueixen objectes, com és ara un llibre o una revista.
Sí, perquè generacionalment em sento fill d’aquesta cultura. A vegades des de la intel·lectualitat hi ha molts prejudicis per la cultura popular. És clar que també passa a l’inrevés. El món dels artistes visuals ha rebutjat sovint el còmic i la il·lustració, però, de fet, és tot el mateix.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona