Medicina per a l’ànima

Hi ha obres que s’erigeixen com un Everest, per la qual cosa resulta necessari, com més aviat millor, enfrontar-s’hi. Amb aquesta intenció el Cor Francesc Valls, que dirigeix Pere Lluís Biosca, va presentar, en el concert inaugural d’Espurnes Barroques, el sublim Officium defunctorum (1605), de Tomás Luis de Victoria (Ca 1548-1611). Considerat pel mateix compositor com un cant del cigne, la sorpresa va ser que aquesta catedral musical a sis veus, adscrita de ple en el misticisme i culminadora de l’ars perfecta iniciat per Josquin des Prez, fos l’escollida per a un certamen barroc. La raó d’aquesta elecció va ser perquè aquesta obra s’ajustava com a homenatge als sanitaris i a les víctimes de la pandèmia. Ho agraïm perquè programar i produir Victoria no deixa de ser un gest culturalment desacomplexat, però un no pot deixar de demanar, en un festival tan curós amb els músics catalans, realitat que aplaudim, per què no es va programar algun dels rèquiems del nostre barroc, com ara els de Joan Cererols o Francesc Valls.

No li va saber greu, però, al sotasignat reescoltar Victoria amb una de les formacions especialitzades en aquest repertori, i més quan un només l’ha escoltat a Girona, en els darrers divuit anys, amb els Gabrieli Consort i el Collegium Vocale Gent. Emmarcat pel Da pacem Domine, d’Arvo Pärt, vam ser convidats a l’estrena d’una música que demana treball, temps i maduració, però on el cor de Biosca hi té molt a dir. Amb una aposta per colors vocals mediterranis, l’acompanyament suggestiu de l’excels arxillautista Josep Maria Martí va portar, a voltes, a sonoritats madrigalesques que, en absolut, eren desconegudes pel músic castellà. L’atmosfera de pau i serenor assolida, a la fi, va ser la prova de com la música és la millor medicina per a l’ànima. Ens en convé. L’Officium defunctorum, del Cor Francesc Valls es podrà tornar a escoltar dissabte a l’església del Pi de Barcelona.