Un racó per purificar l’ànima
L’actriu i coautora del muntatge, Cristina Genebat, deia dilluns en la presentació de Bouvetøya (la necessitat d’una illa), que l’obra volia ser una reivindicació del teatre com a espai de purificació de l’ànima. El muntatge, en la creació del qual també han intervingut Julio Manrique, Ivan Benet i Sergi Pompermayer, a més de Genebat, va néixer com a revulsiu als confinaments dels artistes i a la necessitat de connectar entre ells, a través de videoconferència per convocar-se a un instant de convivència presencial.
L’obra, de funció única (ahir es va convocar públic a l’assaig general), es representa al Municipal de Girona a partir de les 20:30 h i també preveu versió en streaming. L’illa volcànica està deshabitada. Com si fos un espai verge que la humanitat no ha corromput. L’equip d’artistes i amics, dirigits per Julio Manrique, convoquen el públic a aquest espai emocional. Treballen a l’escenari Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavi Ricart, Marc Rodríguez i Andrew Tarbet. Ells ja van participar en una altra declaració d’intencions quan Manrique va estrenar-se com a director artístic del Romea, Llum de guàrdia. Normalment, Salvador Sunyer treu importància a les inauguracions, (algun cop ha succeït a La Planeta, per exemple) però aquest cop en va voler fer una peça única per celebrar la característica del teatre d’art efímer. El 2013, Joan Ollé va obrir el festival amb Delikatessen, una peça de lectures que, aparentment, no es reproduiria mai més. El 2016, però, en van fer una versió reduïda i, evidentment, sense els convidats que van llegir en la sessió inaugural.
