Música

Cobla, mar i distorsió

Els experimentals Za! s’alien amb quatre músics de cobla i Tarta Relena per a l’espectacle que obre demà la programació artística de la Fira Mediterrània

“El Mediterrani representa actualment una falta absoluta de trobada”, asseguren els Za!
L’espectacle és en una llengua morta, el fenici, i imagina com vestirien ara els fenicis

Amb un peu a Terrassa i l’altre a Calonge, els Za! ja fa quinze anys que trenquen esquemes quant a ortodòxies musicals, cultura comunitària i fórmules d’autogestió. La nova aventura de Papadupau (Pau Rodríguez) i Spazzfrica Ehd (Edu Pou) s’anomena TransMegaCobla, ha estat gestada amb quatre músics de cobla sardanista i el duo vocal Tarta Relena, empra una llengua desapareguda fa uns quants segles –el fenici!–, passa la visió que els Za! tenen de la música mediterrània pel sedàs de la psicodèlia i la distorsió, i obrirà, demà al Teatre Kursaal de Manresa, la programació artística de la 23a Fira Mediterrània, instigadora fa dos anys d’aquesta inusual trobada per mitjà d’una sèrie de tallers. “Tot el que passa al voltant del Mediterrani està realment molt distorsionat”, reflexiona Rodríguez, instigador, amb Gandula, segell del grup, d’un concert en benefici d’Open Arms a finals de l’any passat a l’Apolo. “Hi ha refugiats, però, en canvi, no hi ha refugis; hi ha fronteres en un lloc on sempre han existit intercanvis comercials; hi ha un excés d’identitat... El Mediterrani representa actualment una falta absoluta de trobada.”

A més dels Za!, la TransMegaCobla, un projecte fet realitat gràcies també a l’impuls del centre de creació musical La Marfà de Girona, està integrada per Pep Moliner (fiscorn), Xavi Molina (tenora), Jordi Casas (tible) i Xavi Torrent (flabiol), així com pel duo vocal Tarta Relena, que posa veu a un seguit de textos en fenici. “Una d’elles, l’Helena, és lingüista i coneix Maria Josep Estanyol, una eminència europea del fenici que les va assessorar. És curiós, perquè el fenici és una llengua morta i els únics vestigis que n’han quedat solen ser textos funeraris. Els fenicis van ser el primer poble de la riba del Mediterrani que va funcionar com una espècie d’internet, sense afany colonitzador i transportant mercaderies d’una banda a l’altra tot posant pobles en contacte i expandint-ne l’alfabet”, assenyala Rodríguez, que, com els seus companys, lluirà un vestuari dissenyat per Pedra que imagina “com serien els fenicis actualment”. “Fa temps que treballem en la idea d’agafar músiques folklòriques i capgirar-les”, continua Papadupau, de Za!. “Hi ha molts projectes en l’àmbit del folk en aquests dos últims anys en què hem col·laborat, des de músics de romarias de Porto fins a pescadors de les Açores. I, en l’àmbit de la música tradicional, cada vegada hi ha més ganes d’experimentar. Et trobes amb músics molt curiosos que no miren només enrere, sinó sobretot cap endavant.”

Un concert amb vuit músics en escena, però, sembla tota una gosadia en temps de Covid-19. “Hem ideat segurament l’espectacle més incompatible amb una pandèmia”, diu Rodríguez –que, al maig, va veure com es frustrava la seva intenció d’estrenar el projecte en el marc del Primavera Sound– amb humor. “Som vuit, i les probabilitats que, en un concert, algú de nosaltres hagi d’estar confinat són malauradament altes.”

Sons de la Mediterrània

D’altra banda, i també en el marc de la Fira Mediterrània, Laura Esparza i Carlos Esteban van ser proclamats al Centre Artesà Tradicionàrius guanyadors de la XIII edició del Concurs Sons de la Mediterrània, Per primer cop, la final es va retransmetre per ‘streaming’ a través dels canals de la Fira Mediterrània, el Tradicionàrius i el Grup Enderrock. impulsat pel CAT i Enderrock. La cantant i el percussionista i guitarrista, reforçats amb la guitarra elèctrica d’Ivan Espí, van seduir el jurat amb la seva combinació de cançons d’autoria pròpia amb elements del pop, del folk i de la música ètnica, ritmes trencats i ambientacions electròniques. Com a finalistes, van quedar el duet Tecum Terra, que va presentar una proposta basada en veu, percussions, dansa i teatre que uneix el repertori tradicional de la península Ibèrica amb clàssics de la cançó d’autor més reivindicativa, i els debutants Cat Klezmer Trio, que es mouen per diversos gèneres populars, com la sardana i el klezmer. El premi inclou la gravació d’un disc i actuacions en alguns dels principals esdeveniments de folk del país.

Mig centenar de propostes

J. BORDES

Els valencians La Fira Mediterrània, que va començar ahir, s’allarga fins diumenge procurant mantenir al màxim la presencialitat, sigui amb públic o només amb programadors. Miren de mantenir l’ideari del director artístic, Jordi Fosas, tot i l’excepcionalitat a causa de la Covid-19. Enguany hi haurà fins a 45 propostes, que s’agermanen en el cartell (fa pocs dies es va anunciar que s’anul·lava l’actuació de Simon Mayer). La Fira Mediterrània és el festival estratègic de Catalunya de les arts en viu més híbrid, perquè hi conviuen tant la música com la dansa i la teatralitat i les actuacions de colles, abastant des de peces amb una forta dosi de folklore fins a la contemporaneïtat, tenyida, això sí, per l’arrel. Entre els noms propis que hi figuren, hi ha Marc Mezquida, Rodrigo Cuevas & Refree, Niño de Elche, Kukai Dantza, Les Anxovetes i Laia Santanach (premi Delfí Colomé) i Andrea Jiménez (premi Corogràfic IT). Ahir es va donar per iniciada l’aventura amb la transhumància d’Arnau Obiols i Magí Serra amb una acció que es desenvoluparà fins diumenge i que es visualitzarà a través de càpsules de vídeos a càrrec de Pepe Camps.

El cartell es divideix en tres grans conceptes: mirades (d’artistes del món contemporani que incorporen la mirada a l’arrel entre els ingredients de les seves propostes), joves (amb artistes emergents que parteixen de l’arrel com a matèria primera) i present (enguany, centrat en el territori i el desenvolupament sostenible).

Tot plegat, sense perdre de vista el treball de la Fira amb els 360 graus de l’arrel (partint del patrimoni i l’herència cultural, passant per la tasca de l’associacionisme, que el connecta amb la societat, fins a arribar al sector professional). Ahir van obrir les converses amb els professionals fent una reflexió sobre com es pot programar cultura sent molt sensible amb el medi ambient, una preocupació en què coincideix amb altres festivals aquest any com ara el Sismògraf d’Olot i també el Temporada Alta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia