Llibres

Un banquet rural

Mathias Enard, premi Goncourt del 2015 i resident a Barcelona, presenta ‘El banquet anual de la confraria d’enterramorts’

“L’alcohol, l’excés, la companyia, la diversió i el debat són els temes de l’obra”

Les editorials Empúries i Randon House es van unir ahir per convocar la roda de premsa telemàtica amb motiu de la presentació de la novel·la El banquet anual de la confraria d’enterramorts de Mathias Enard (Niord, 1972), premi Goncourt 2015 que viu a Barcelona des del començament de segle, on ha fet passar algunes de les seves narracions.

Ambientada a un poble inventat prop de la seva localitat natal, a les maresmes de la costa oest de França, l’obra està protagonitzada per David Mazon, antropòleg acabat de llicenciar, que treballa en la seva tesi doctoral sobre els desafiaments de la ruralitat i el significat de viure al camp avui dia. Vol escriure “l’autèntica monografia rural que tanta falta fa a la etnologia contemporània”. Després d’aconseguir una beca de el Consell Departamental de Deux-Sevres, l’investigador deixa París i es trasllada a La Peurre-Saint Christophe, on estudiarà durant un any els habitants i la seva forma de vida. Novel·la sobre el nou ruralisme, Enard planteja un banquet pantagruèlic dins una novel·la coral ambientada a la seva zona natal després d’haver viscut arreu del món: “Vaig créixer a l’Atlàntic, al nord de França, a uns 800 quilòmetres de Barcelona. Vaig viatjar, vaig aprendre àrab i persa, vaig patir la guerra del Líban quan tenia vint anys, l’ex-Iugoslàvia, Marroc, Amèrica i Barcelona. Sabia que tornaria a la zona on vaig nàixer, tot i que la meva mare és basca i mon pare de Niça. Després d’escriure Zona el 2009 –consagració internacional–, em va venir la idea de tenir un narrador que fos una mica com jo, un viatger. No volia un escriptor, ni tampoc un turista –perquè aquí no en venen–. Vaig triar un investigador científic, que em serviria per indagar en un regió amb excuses antropològiques i etnològiques. La sinceritat del diari de Mazon serveix per iniciar i acabar la novel·la. Hi ha un decalatge entre el que conta el narrador i com és el poble. També el que significa viure al camp, amb els problemes ecològics i la contaminació. Més si algú prové d’una ciutat com París. Com a etnòleg, David no s’adona de totes les històries que té al voltant.”

La reconstrucció del món d’avui és un dels objectius d’Enard, tant els desafiaments del canvi climàtic com el desastre de la pèrdua de la biodiversitat: “Sempre hem sentit que als pobles no hi passa res, però és al contrari. Tots els destins estan vinculats els uns amb els altres. Només hi ha una història, la del planeta sencer.” Enard parteix d’un poble petit per arribar a la complexitat de la història i de la realitat: “David no veu les reencarnacions dels personatges, que ho fan d’una manera quasi budista. La literatura rural és genealògica i això em limitava com a narrador. Per tant, la forma de les reencarnacions em serveix per obtenir la llibertat que t’atorga la novel·la.”

Enard explica que la documentació i ambientació de les novel·les sempre li ocupen més temps que redactar-les. Per aquest motiu, una història ideada el 2009 s’ha acabat publicant ara, darrere d’altres novel·les significatives seves, “que li han passat per davant com en una carrera de cotxes”. Enard reconeix que fins ara ningú parlava de literatura del camp, “només ho feien els ecologistes, mireu ara llibres com el dels pastors de Gabi Martínez”.

Amb una estructura simètrica, El banquet anual de la confraria d’enterramorts és un homenatge a autors clàssics que l’interessen, però Enard diu que “també als formatges” que “tant” el “condicionen”. Manté la constant de l’humor: “És la meva novel·la més divertida. El protagonista és un explorador de la realitat. Hi ha també una sàtira dels textos universitaris. En la part central trobem un humor més gros, en què el riure pot arribar una mica més al fons, com la mort o el sentit de la vida, com en el cas de Rabelais.” Enard accepta l’etiqueta de barroc, que entronca a la literatura situada als banquets, des de Plató, “l’alcohol, l’excés, la companyia de l’altre, la diversió i el debat són els temes de l’obra.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda