Art

Les altres víctimes de la guerra de Bòsnia

El col·lectiu Cultura i Conflicte va obrir ahir al centre cultural La Mercè de Girona la instal·lació fotogràfica Encara hi ha algú al bosc, d’Oriol Casanovas, que forma part d’un triple projecte –juntament amb un documental i una obra de teatre– que es presenta dins del festival Temporada Alta . Aquest projecte és el resultat de tres anys de treball sobre la guerra de Bòsnia, 25 anys després, des del punt de vista de les dones que van sobreviure a la violació com a estratègia de neteja ètnica i els fills que van néixer de les violacions. El projecte mostra com les mares han sobreviscut amb força a l’oblit institucional i l’estigma social i com els seus fills “ja no són llavor de l’odi, sinó una mostra de com l’amor i la capacitat de superació poden vèncer la barbàrie”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

Madonna fa ballar un milió i mig de persones a Copacabana

rio de janeiro
arts escèniques i música

El Límbic atrau 21.000 persones a Santa Coloma de Gramenet

barcelona
Ramon Coll
Arqueòleg. Autor d’ ‘El santuari ibèric de la cova de les Encantades del Montcabrer’

“La cova de les Encantades és l’únic santuari dels laietans”

PREMIÀ DE MAR
MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

GIRONA

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca