Loop, el contagi de l’art

“Fa sis mesos vam planificar un Loop. Fa dos mesos, un altre. Fa dues setmanes, un altre. I fa tres dies, encara hi vam introduir canvis”, explica Carolina Ciuti, la directora artística del festival de videocreació de Barcelona, el de referència a Europa, que comença avui i no s’aturarà fins al 22 de novembre. La pandèmia, amb les seves successives onades, la darrera i vigent acompanyada de més restriccions, ho ha trastocat tot, i per als programadors de cultura és un desafiament que molts resolen cancel·lant, la via fàcil, però d’altres, amb molt d’esforç i un gran enginy d’adaptació, tirant endavant el seu projecte. Loop no va tenir mai el dilema de fer-se o no fer-se, sinó el de com fer-lo. I al final la fórmula que s’ha escollit és híbrida, presencial i digital.

Aquesta edició especial i alhora tan estranya de la cita del videoart, que és la divuitena, es desplegarà en 60 espais. Sense cap tema delimitat, amb llibertat d’enfocaments, però d’una manera o una altra amarats de les preocupacions d’aquest moment tan crític per a la humanitat que, més conscient que mai de la seva fragilitat, necessita repensar-se i repensar la seva manera d’estar al món.

Ciuti creu que el títol de l’exposició inaugural resumeix molt bé l’esperit d’aquest Loop: Ara mateix: tot està per fer i tot és possible. “Aquest festival tan atípic és un assaig del futur”, un laboratori, indica la seva directora artística, per provar altres maneres d’estar junts, de trobar-se en l’art i amb l’art. Per això era tan important que bona part de les propostes fossin experiències físiques, reals, en companyia d’altres (respectant, això sí, les distàncies de seguretat) i en contacte directe amb l’art. La paraula contagi, tan connotada negativament en aquests temps, també vol dir compartir, assenyala Ciuti.

Chus Martínez i Rosa Lleó han comissariat aquesta mostra, que fa de tret de sortida de l’esdeveniment i que interrelaciona l’obra de quinze artistes a l’Arts Santa Mònica. “És una reivindicació de la necessitat d’apropament”, sosté Martínez. La idea de xarxa, de comunitat i de conversa domina el relat que les dues comissàries han forjat amb la complicitat d’un disseny expositiu d’Olga Subirós, que subministra llum natural al centre d’art de la Rambla. “Hem programat des dels afectes i hem concebut un espai que cuida l’art dit local, però que hauríem de denominar pròxim”, raona Martínez.

Títol a part, el Loop d’aquest any també s’explica amb aquesta sensibilitat per l’ecosistema artístic local o pròxim, com es vulgui dir. La mirada s’ha posat en el teixit barceloní i català, per descomptat que en els artistes (n’hi participen 150), però també en els comissaris, els galeristes, els museus i els col·leccionistes. Tot un engranatge de peces que necessiten les unes de les altres per poder funcionar. Emilio Álvarez, cofundador i codirector de Loop, diu que el festival és un lloc en què tots els agents interactuen i que això fa que es manifesti la seva “vitalitat”. D’aquí que les administracions, la Generalitat i l’Ajuntament, hagin donat suport a aquesta iniciativa privada des dels seus orígens.

Al mateix Arts Santa Mònica hi haurà una altra proposta filla d’aquesta convergència del sector. S’hi presentarà el projecte que va guanyar la sisena edició del premi de videocreació que propulsen Loop i la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Lladres, de Mabel Palacín. L’artista confessa el munt de dificultats que ha hagut de trampejar per produir el treball (íntegrament enregistrat amb mòbil), però diu que tots aquests accidents s’han acabat integrant en la mateixa naturalesa de l’obra. Tornem als assaigs del futur que diu Ciuti.

Palacín ha posat imatges a un pensament d’Umberto Eco, que “la llengua d’Europa és la seva traducció”. L’artista ha penetrat en una Barcelona “que no reconeixem, però que existeix”. I tornem a la idea de comunicació i a la de l’art com a eina útil per fer aflorar realitats invisibilitzades. En aquest cas, per mitjà de la pantalla com a generadora “d’espai públic”.

El paraigua de Loop també aixopluga una fira, la pota comercial del projecte, que se celebrarà del 17 al 19 d’aquest mes al Museu d’Història de Catalunya. Una seu nova per a un esdeveniment que des de la seva primera edició era peculiar justament pel lloc en el que projectava els vídeos experimentals: les habitacions, lavabos inclosos, d’un hotel. Aquest any, trasllat a part, s’ha reformulat en una exposició comissariada. També tindrà dues versions, física i virtual.