Domènec Fita, un llegat que serà etern

Dilluns va ser un dia trist per a Girona; la ciutat s’assabentava que havia perdut un dels seus grans referents artístics, Domènec Fita. La notícia corria pels mitjans, a internet i entre moltes entitats com la nostra, la Confraria de Jesús Crucificat-Manaies de Girona. Vam rememorar les anècdotes i vivències viscudes amb ell durant molts anys. Vam perdre un amic.

Artista polifacètic, innovador, creador i pedagog, sens dubte entre els adjectius que més es repetien, però també en destacava un: proper. Sí, així era, una persona molt propera a tot el que es movia a la ciutat de Girona, fet que el va portar a col·laborar en una gran diversitat d’activitats i moviments socials i culturals, on ho feia sempre amb el seu humanisme i esperit de diàleg.

Per parlar de la relació que va establir Domènec Fita amb la nostra confraria, cal posar la vista molts anys endarrere. El 1959, amb motiu de la celebració del nostre vintè aniversari, se li va encarregar la construcció d’un nou pas: el misteri de l’Ecce Homo. El resultat foren dues figures tallades en fusta i policromades, molt renovadores i fora de l’estil clàssic que imperava en aquells moments, i que amb el pas del temps continuen sent un referent en la Setmana Santa gironina.

Com a referent per a molts, era una font d’inspiració. Així ho va demostrar l’any 1983 quan desinteressadament va acceptar la col·laboració per fer el cartell de la Setmana Santa organitzada per l’entitat, el qual cada any s’encomana a un artista diferent. Obrint el camí als artistes que el seguiren, va fer una proposta realment alegre i moderna, molt trencadora amb les tendències artístiques religioses del moment. Entre les creacions que més es recordaven entre els membres de la confraria, així com la que possiblement va aixecar més polèmica en el seu moment –però, Fita, què seria l’art sense polèmica?– hi ha el monòlit situat a la plaça dels Manaies amb motiu del 75è aniversari de la refundació dels Manaies de Girona. Una obra valenta i trencadora, com era el seu estil. Va ser, l’any 2015, en una Setmana Santa que recordarem com l’última vegada que vam poder gaudir i aprendre d’ell.

De l’actual president de la confraria, dels anteriors i de tots els teus amics de la confraria, moltes gràcies, Domènec Fita, per tots aquests anys, per la teva amistat i empatia i pel teu llegat, que, de ben segur, serà etern.