‘Reset’ amb els clàssics
La Casa dels Clàssics engega una sessió especial per respondre a la pandèmia
El Clàssic convida a repensar què és el que es pot aprendre de la pandèmia
El Festival d’Arts Contemporànies i Pensament s’ha replegat, ja en la segona edició. S’ha vist obligat afer un reset. i tornar a començar a causa de la pandèmia. Raül Garrigasait, president de La Casa dels Clàssics, explicava ahir que de totes les crisis n’han de sortir aprenentatges. I per això mateix han fet una cerca de quadres (de la col·lecció del MNAC) i de literatura en què hi apareix un cataclisme i com es recomença. El Festival Clàssics (va començar ahir a la tarda) pren el reset com a referència i s’allarga fins al 20 de desembre. Enguany, a més de poder rebre l’impacte dels clàssics, també es convoca a debatre diferents pensadors i, finalment, es convida el públic a reimpulsar el debat incloent articles o il·lustracions al web.
Es confia que l’any vinent hi tornarà a haver el format d’encàrrecs i que es complementarà amb les gravacions sobre converses. Això serà la comprovació empírica que el Festival Clàssics haurà sabut adaptar-se i incrementar proposta formal gràcies a la insòlita situació actual. Si bé aquest any no es podran programar activitats al Romea, per exemple, es manté la implicació d’institucions culturals, més enllà de les literàries, com ara la Filmoteca de Catalunya, DOCS Barcelona, Mediapro, L’Auditori i el MNAC, que cedeixen algunes de les seves obres, partint del tema de la situació d’incertesa per l’esclat d’una crisi.
Quan es va començar a dissenyar el cartell d’enguany (pels volts de març) va arribar la pandèmia i, davant de la possibilitat d’un confinament absolut, es va recórrer a canviar de temàtica i també de format. Per això, s’han programat activitats gratuïtes i únicament en línia. En comptes de convidar els creadors (des de directors de teatre fins coreògrafs o intèrprets) a inspirar-se en els clàssics a partir d’una temàtica concreta, s’ha optat per prioritzar les conferències i converses. I perquè dos actors (Pol lópez i Carlota Olcina) llegeixin fragments d’una gamma molt àmplia d’escriptors com, per exemple, Boccaccio (Decameró), Camus (La pesta), Orwell (1984), Bradbury (Farenheit 451) o Manuel de Pedrolo (Mecanoscrit del segon origen).
