Llibres

Mirador

Ginsberg i Koch, amb Padgett

Hi ha qui enyora els anys setanta, però no sap exactament per què. Potser per la joventut perduda, però també perquè gairebé tot era possible: la revolta, la improvisació, la possibilitat de gestar idees que no semblessin antigues... Dos dels pesos pesants de la literatura americana, els poetes Kenneth Koch i Allen Ginsberg, es van trobar el 9 de maig del 1979 en un espectacle al Poetry Project, a la mítica i poèticament santificada església de St. Mark de Manhattan. Com a mestres de cerimònies van tenir un jove Ron Padgett, que acabaria sent un dels noms importants de l’anomenada Escola de Nova York i que ha acabat esdevenint un poeta de culte gràcies al conductor d’autobusos de la pel·lícula Paterson de Jim Jarmusch, que manllevava els seus versos.

Quaranta anys després, la modèlica editorial Kriller71 del poeta argentí instal·lat al Clot Aníbal Cristobo –que aquests dies acaba de presentar la primera traducció al castellà del genial Miquel Bauçà i que ha publicat algunes de les veus de l’Escola de Nova York– presenta una transcripció d’aquella jornada del 1979 amb el títol Nos lo inventamos todo, en traducció de Sílvia Galup i pròleg de Martín Rodríguez-Gaona. Llibre peculiar d’alta cultura contemporània, la conversa i el duel poètic entre Ginsberg i Koch és d’alta graduació. Koch era un dels líders de l’esmentada Escola de Nova York i Ginsberg era un heroi del moviment beatnik, que havia regnat dues dècades. Nascuts el 1925 i el 1926, Koch i Ginsberg eren amics, però a l’estil novaiorquès: si calia es fotien un estirabot sense contemplacions. La trobada en deixa constància. Des de cadàvers exquisits amb una o dues paraules fins a reflexions sucoses sobre el fet poètic, tota la sessió va ser el que ara consideraríem un màster, i alhora un accident que podríem considerar l’estètica poca-solta, utilitzant el terme de l’enyorat Hac Mor. En la introducció, Rodríguez Gaona ens diu que “dos factors van resultar fonamentals per dur a terme l’esdeveniment: la fe en la improvisació verbal i un públic sensible a aquesta. Així, estem davant d’una curiosa barreja entre les expectatives generades per un parell de celebritats poètiques i la capacitat dels espectadors per reconèixer el virtuosisme formal expressat com una paròdia de diverses tradicions literàries”.

Estan molt bé les entrevistes mútues que els poetes es fan al final de la transcripció de les sessions. Aquí demostren l’estima que es tenien malgrat les diferències òbvies del seu discurs. Gaona recorda que, el 1979, Frank O’Hara feia tretze anys que era mort; Jack Kerouac en feia deu, i John Ashbery havia quedat consagrat amb la triple corona de la poesia americana (Pulitzer, Premi Nacional i Nacional de la Crítica). Durant el recital, Ginsberg homenatja Ezra Pound, i Koch, William Carlos Williams, mestre també dels beats. En un dels moments, Koch afirma que l’element còmic també pot provenir del desig de no renunciar a l’entusiasme heroic i romàntic. Entranyable!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda