Arts escèniques

De sexe i d’empaties

Albert Serra presenta una instal·lació, al Temporada Alta, rellegint el marquès de Sade

L’actriu Bárbara Mestanza indaga en com els ‘privilegiats’ empatitzen amb les desfavorides

Rebot del cap de setmana de programadors. Tant el cineasta Albert Serra (Personalien) com Conde de Torrefiel (Se respira en el jardín como en un bosque), que havien de participar en la concentració del 19 al 22 de novembre, s’han reprogramat aquest cap de setmana. Ara coincideix amb Sucia, de Bàrbara Mestanza, una artista que també podria interessar als programadors internacionals. Aquesta funció però és única, mentre que els altres dos treballs tenen un cert aire d’instal·lació en què el públic, en tot cas, és l’intèrpret.

Albert Serra tanca el cercle amb Personalien . Arran de la controvertida producció escènica Liberté a la Volksbühne de Berlín, i d’un rodatge posterior (amb el títol homònim), en què indagava entre el desig i la moral. Serra situa l’acció en un bosc, i dona via lliure al marquès de Sade. Ara la instal·lació (que va tenir bona rebuda al Museu Reina Sofia de Madrid) es trasllada a la Coma Cros, a Salt. Serra fuig de donar una trama concreta i prefereix que sigui l’espectador el que es faci la composició de lloc. Li agrada provocar i desconcertar. La instal·lació són dues grans pantalles reproduint escenes del film.

També Se respira en el jardín como en un bosque és una invitació a acomiadar-se de la història, de la perversitat de la trama. Es tracta d’un exercici, pensat durant la quarantena amb els mínims recursos possibles, seguint la màxima de Peter Brook: només hi ha un actor en un espai concret i un espectador. L’acció és simple: un espectador fa d’actor manipulant objectes segons li indiquen des dels auriculars, i un altre s’ho mira. Al cap d’una estona, l’actor assumeix el paper d’espectador i rellegeix el significat dels moviments, aparentment abstractes, que mou un tercer espectador. La peça es programa a La Mercè, també des de divendres i fins diumenge.

Finalment, Mestanza . Ella es pregunta a Sucia com un home pot empatitzar amb una dona que ha patit abusos sexuals. Aquesta és la recerca. Una de les claus és invertir els papers: que l’actriu faci d’home abusador i l’actor, de dona que pateix l’abús. L’acció es desenvolupa a partir d’una situació que va patir Mestanza, fa cinc anys. I han volgut relacionar-lo, com si fos un document, amb altres veus especialitzades. L’acció serà a La Planeta per a un grup reduït de públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

L’Empordà Music Festival creix

LA BISBAL D’EMPORDÀ
Cultura

Mor Frank Stella, reconegut pel seu art abstracte i precursor del minimalisme

efemèrides

El Govern commemorarà el 2025 el centenari dels naixements d’Oriol Bohigas i de Francesc Candel

barcelona
TEATRE

‘Burro’ reescriu la humanitat amb la mirada de l’animal del camp

BARCELONA
Crítica

Tradició, patrimoni i nova creació

art

El FAD es converteix en la Federació FAD

barcelona

Més de 90 originals aspiren al 57è Premi Bertrana de novel·la

Girona
convenció

La CatCon s’expandeix com l’Univers

vilanova i la geltrú
ROSES

La il·luminació del Castell de la Trinitat rep un primer premi en els (D)arc Awards

ROSES