cultura

torna-la a posar, sam

xavier roca

Parella entre ruïnes

‘Viatge a Itàlia' és considerada com la primera pel·lícula del cinema modern

En aquest país l'avor­ri­ment i el soroll s'aco­blen per­fec­ta­ment.” El país en qüestió és Itàlia i qui pro­nun­cia aquest diàleg és George San­ders al començament de Viatge a Itàlia, una de les obres mes­tres de Roberto Ros­se­llini i de la història del cinema; és millor que obviem l'inútil títol amb què es va dis­tri­buir la pel·lícula en la seva estrena a Espa­nya, Te querré siem­pre, que tra­eix tant el con­tin­gut com la intenció del film. Perquè Viatge a Itàlia és un esplèndid exem­ple de com el lloc on trans­corre l'acció no és arbi­trari i influ­eix en l'estat d'ànim, els com­por­ta­ments i els sen­ti­ments dels per­so­nat­ges.

El 1950, i com a con­seqüència d'una carta que Ingrid Berg­man va escriure a Ros­se­llini decla­rant-li la seva admi­ració per Roma, città aperta –un dels cims del Neo­re­a­lisme–, el direc­tor i l'actriu van rodar Strom­boli i van començar també una relació sen­ti­men­tal envol­tada d'escàndol pel fet que tots dos esta­ven casats (i que va fer que Berg­man estigués uns anys sense rodar a Hollywood). La següent col·labo­ració entre tots dos va ser Europa 51, i el 1953 van rodar Viatge a Itàlia, una de les millors dis­sec­ci­ons que el cinema ha fet mai sobre la crisi d'una pare­lla. Berg­man i San­ders inter­pre­ten un matri­moni que arriba a Nàpols per fer-se càrrec de l'herència d'un excèntric oncle, que inclou diver­ses pro­pi­e­tats a la ciu­tat i a l'illa de Capri. La seva estada a Itàlia, el seu con­tacte amb la fisi­ci­tat dels pai­sat­ges i amb el caràcter de la gent, fa que aflori i es faci evi­dent el dis­tan­ci­a­ment entre tots dos, el refre­da­ment gai­rebé total del seu amor.

Viatge a Itàlia s'ins­criu en la rica tra­dició literària i cine­ma­togràfica que mos­tra per­so­nat­ges anglo­sa­xons des­bor­dats per la sen­su­a­li­tat medi­terrània; una tor­bació per­fec­ta­ment reflec­tida en els embol­ca­llants movi­ments de càmera amb què Ros­se­llini retrata la visita d'una impac­tada Ingrid Berg­man al Museu Arqueològic de Nàpols. Ros­se­llini mos­tra Nàpols com una ciu­tat de pro­ces­sons, de dones emba­ras­sa­des i de ducs que viuen en esca­les de veïns des­pin­ta­des. Una ciu­tat supers­ti­ci­osa, plena de cata­cum­bes i esque­lets i amenaçada per l'ombra omni­pre­sent del Vesuvi (els diàlegs fan referència explícita a l'erupció que va fer el volcà el 1944).

No sem­bla casual que una ciu­tat com Nàpols, tan majes­tu­osa i al mateix temps tan deca­dent –i tan nostàlgica del seu pas­sat d'esplen­dor–, sigui el marc de la crònica d'una relació amo­rosa que ja ha dei­xat molt enrere els seus millors moments.

El poder metafòric de la relació entre l'espai i els per­so­nat­ges agafa la seva màxima expressió en l'escena en què el matri­moni pro­ta­go­nista visita les ruïnes de Pom­peia. El des­co­bri­ment fet pels arqueòlegs dels cos­sos d'una pare­lla que inten­ta­ven fugir ple­gats de la catàstrofe volcànica i que es man­te­nen units segles després d'haver mort, sumeix el per­so­natge de Berg­man en un estat d'incon­tro­la­ble emoció.

“No es pot viure sense Ros­se­llini”, afir­mava un dels per­so­nat­ges d'Abans de la revo­lució, de Ber­nardo Ber­to­lucci. Una afir­mació del tot cohe­rent, ja que es tracta d'una pel·lícula del 1964 i els joves cine­as­tes que van cap­gi­rar el cinema als anys sei­xanta –alguns dels quals es van for­mar com a crítics a la revista Cahi­ers du Cinéma– van admi­rar pro­fun­da­ment Viatge a Itàlia. La lliure estruc­tura nar­ra­tiva de la pel·lícula, basada en les ana­des i vin­gu­des per sepa­rat dels dos pro­ta­go­nis­tes per Nàpols i roda­lia, i més atenta a la intuïció, a les sub­ti­le­ses de l'estat d'ànim, que a un guió de ferro amb plan­te­ja­ment, nus i desen­llaç, han fet que sigui con­si­de­rada sovint com la pri­mera pel·lícula del cinema modern.

viatge a itàlia
Viaggio in Italia
Direcció: Roberto Rossellini Intèrprets: Ingrid Bergman, George Sanders, Maria Mauban, Anna Procleimer Gènere: Drama País: Itàlia, 1953


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.