cultura

TEATRE

El nazisme, ara i aquí

Krystian Lupa estrena a Temporada Alta ‘Davant la jubilació', un dels textos més punyents de Thomas Bernhard contra el nazisme, que farà temporada al Lliure

Lupa dirigeix per primera vegada actors catalans: Mercè Arànega, Marta Angelat i Pep Cruz
Els tres germans no es poden alliberar del seu passat nazi, que continua present al seu voltant

“El nazisme en aquests moments seria una reacció contrària al progrés i a les fites humanístiques de les societats democràtiques: la tolerància, l'obertura als altres... El nazisme és tot el contrari, és el tancament. I surt d'una manera molt infantil, per una necessitat de dominació i d'entregar-se a un ídol. Pensàvem que la Segona Guerra Mundial hauria enviat el nazisme a les escombraries de la història, però ara mateix hi ha una regressió a molts llocs d'Europa, fins i tot al meu país, Polònia, que va ser una de les grans víctimes dels nazis.” El prestigiós director polonès Krystian Lupa (1943) –un dels “grans, grans, grans del teatre europeu, amb veu pròpia i una manera de fer diferent”, com el va definir el director de Temporada Alta , Salvador Sunyer– feia ahir aquesta reflexió sobre la vigència del nazisme, per presentar Davant la jubilació, una colpidora obra de l'escriptor austríac Thomas Bernhard (1931-1989), que s'estrenarà els dies 14 i 15 d'octubre a El Canal de Salt. Lupa és un habitual de Temporada Alta, festival que ha visitat en vuit ocasions amb set espectacles diferents, però Davant la jubilació és la primera vegada que treballa amb actors catalans, concretament un gran trio interpretatiu format per Mercè Arànega, Pep Cruz i Marta Angelat, seleccionats pels mateix Lupa, que també s'ha encarregat de l'escenografia i la il·luminació del muntatge. Davant la jubilació és una coproducció entre Temporada Alta i el Teatre Lliure, on l'obra farà temporada del 13 de gener al 5 de febrer, a la seva seu de Gràcia. Segons el director del Lliure, Lluís Pasqual, quan Lupa i el seu equip assajaven al teatre barceloní, “se'n desprenia una energia especial que voltava pels passadissos”.

Davant la jubilació (1979) és, segons Lupa, el “retrat bernhardià d'una família intoxicada pel nazisme; un ampli espectre de símptomes, una humanitat malalta i esguerrada”. Bernhard va escriure l'obra a partir d'un fet real, l'anomenat cas Filbinger: Hans Filbinger va dimitir el 1978 com a primer ministre de Baden-Württemberg quan es va fer públic que havia estat jutge de la marina hitleriana i que havia signat nombroses condemnes a mort. Prèviament a aquests fets, Filbinger havia expulsat Claus Peymann, amic de Bernhard i director de moltes de les seves obres, com a director del teatre estatal de Stuttgart, acusant-lo de col·laborar amb els terroristes de la RAF.

El cas Filbinger va inspirar Bernhard –“el poeta més anàrquic i rabiós dels últims cinquanta anys de la cultura europea”, segons Lupa– per escriure la història de tres germans, Vera (Arànega), Rudolf (Cruz) i Clara (Angelat), “destruïts pel seu passat nazi i per la impossibilitat d'alliberar-se d'aquest passat, de la seva ideologia i dels seus ídols”, en paraules del director, que estén les responsabilitats a un context més ampli: “No se'ls pot culpar de no alliberar-se del seu passat, perquè està present a tota la societat que els envolta, un món de mentida que no es pot purificar.” Rudolf és un antic comandant d'un camp de concentració nazi, reconvertit en honorable jutge, que en secret continua rendint culte a Himmler, el cap de les SS.

“El més important és que cap dels tres no se sent culpable de res: no consideren que hagin comès cap crim i estan convençuts que el món era molt millor a l'època del III Reich, com ho havia estat realment per a molts alemanys que es consideraven part de la classe burgesa o benestant”, explicava ahir Mercè Arànega sobre aquests personatges que “plouen, riuen, poden ser tendres i també capaços de les més grans brutalitats”. Tots tres actors van lloar la singular metodologia de Lupa com a director: “Treballar amb ell representa sortir de la zona de confort, com es diu ara, i és una oportunitat esplèndida per investigar”, va indicar Marta Angelat. “És el primer director en cinquanta anys de carrera que em deixa fer una pausa”, va dir Pep Cruz, que hi va afegir: “Lupa m'ha donat l'oportunitat d'ampliar aquest nazi que tots tenim a dins, com també tenim un Ricard III, un Hamlet i un Macbeth.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Josep Maria Sebastian: “Tots els crims són de proximitat... per a algú segur”

campdevànol
música

La cantant kurda Aynur Dogan encapçala el FIMPT de Vilanova i la Geltrú

vilanova i la geltrú
MÚSICA

La periodista empordanesa Georgina Arnau debuta en la música com Genna amb ‘El pacte’

castelló d'E.
art

El ‘Bestiari’ de Carlos Casas porta a Venècia sons i imatges d’onze parcs naturals catalans

venècia
Crítica

Quant n’hem d’aprendre!

música

Cala Vento guanya amb ‘Casa Linda’ els Premis Min al millor disc de rock i al millor disc de l’any

torroella / figueres
guardó

Raimon rebrà el Premi Prat de la Riba 2024 de l'IEC la diada de Sant Jordi

barcelona
Cultura

Mor Feliu Trujillo, prestigiós ceramista artístic d’Esparreguera

TEATRE

Gorina trasllada a ‘Ifigènia’ el dolor de totes les dones sacrificades

BARCELONA