cultura

Analitzen el model festiu ebrenc

La manca de reconeixement exterior és un dels reptes pendents

“El model fes­tiu ebrenc mai ha estat uti­lit­zat com un model naci­o­nal, a diferència d'altres símbols com les sar­da­nes i els cas­tells.” Ho diu el filòleg i ges­tor cul­tu­ral Jordi Ber­tran que, amb la con­ferència El model fes­tiu de les Ter­res de l'Ebre, ahir va obrir la 14a Jor­nada d'Etno­lo­gia, dedi­cada enguany a les fes­tes popu­lars.

Segons va expo­sar Ber­tran, la jota, les ban­des de música i els bous són els prin­ci­pals trets carac­terístics d'un model fes­tiu amb con­ne­xi­ons amb ter­ri­to­ris veïns i el mar Medi­ter­rani, que sovint trenca els límits geogràfics i polítics. Alta­ment sin­gu­lar però amb un alt grau de par­ti­ci­pació, la prin­ci­pal debi­li­tat, segons Ber­tran, és aquesta manca de reco­nei­xe­ment. “Sovint s'ha inter­pre­tat el model ebrenc com a poc català”, con­clou. Sobre els fes­te­jos tau­rins, qüesti­o­nats dins i fora de l'Ebre, ahir Ber­tran va dema­nar res­pecte.

Des d'Alca­nar, la Jor­nada d'Etno­lo­gia va repas­sar la fes­ti­vi­tat de Sant Antoni d'Alca­nar (Montsià) –pro­jec­tant un docu­men­tal inèdit del NO-DO fet el 1959–, les fes­tes majors d'hivern a Bot (Terra Alta), la festa reli­gi­osa de Sant Roc a Paüls (Baix Ebre) i les fes­tes flu­vi­als de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre). “També cal que la gent d'aquí pugui valo­rar aquest patri­moni fes­tiu”, va expo­sar la tècnica d'etno­lo­gia del Museu Ter­res de l'Ebre, M. Carme Que­ralt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia