Cultura

opinió. Historiador i arxiver

Reus: l'esclat de la societat civil

Catalunya és una nació sense estat des de fa 300 anys. I l'estat al qual pertany no ha parat de xuclar-nos els nostres recursos, a més d'aniquilar-nos culturalment. Tanmateix, la capacitat de resistència cal considerar-la única a Europa. I això només s'explica per un factor: una potentíssima societat civil, que ha continuat sostenint una potent economia, base per a unes produccions patriòtiques i culturals, que propiciaren l'arrencada de la Renaixença. La ciutat de Reus és un paradigma de tot aquest procés. Des d'aquell famós Reus, París i Londres de la borsa de l'aiguardent, hem de passar a l'intent de bastir un port a Salou, i la construcció del pantà de Riudecanyes. Les activitats mercantils reusenques influïen al Camp de Tarragona, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Matarranya, les Garrigues i la Conca de Barberà.

El flux del tragí, augmentat avui dia pels nombrosíssims estiuejants de la costa, potencia un dels seus trets més sobresortints: el comerç, la gran abundància de botigues que fan del carrer Lloveras i Monterols, les places Prim o del Mercadal i els ravals, per posar alguns exemples, paradigmàtics, sigui un dels emblemes de la ciutat. Hi ha botigues centenàries de prestigi, que coneixen totes les tècniques per fer comprar al client. A casa meva, de l'Espluga de Francolí, el meu besavi, lletraferit de l'època renaixentista, relligava els seus llibres, i el meu avi, botiguer de la vila, com a mínim viatja a Reus dos cops al mes. Aquesta gran potència social i econòmica és la base d'una intensa vida cultural. Reus, sabedora del seu escàs patrimoni artístic o arquitectònic (hem de fer l'esmena al modernisme, tan de moda entre les capes burgeses de les ciutats catalanes, com l'Institut Pere Mata o la Casa Navàs, bellíssima), arrenca amb força amb una vida d'intel·lectuals, artistes, escriptors i homes de teatre, que molts cops supera amb escreix els límits de la ciutat, i es converteixen en referents nacionals i internacionals. Mancats dels recursos propis de la capital de província (escassos, tanmateix, tractant-se de Catalunya), la societat reusenca es llança a la seva potent indústria cultural, comptant només amb els propis: és la societat civil, a la qual estan forçosament acostumades les principals ciutats i viles de Catalunya. A Reus sobresurt el Teatre Fortuny, majestuós, el segon del país per poder-hi representar òpera, que és un dels emblemes de la ciutat. El seu arxiu teatral, el qual vaig tenir la sort de classificar, és una importantíssima col·lecció de programes de mà i cartells des del segle XIX. Si parlem dels arxius, encara cal citar l'arxiu municipal, el parroquial i l'Arxiu Comarcal del Baix Camp, els quals estrenaran aviat una nova seu, capdavantera en les tècniques constructives dels arxius. Pel que fa a les biblioteques, cal citar la pública Xavier Amorós, però sobretot hem de tenir en compte una institució senyera de la ciutat, el centre neuràlgic dels llibres i la intel·lectualitat reusenca: el Centre de Lectura, amb una biblioteca antiga més que notable, i que disposa d'un teatre de butxaca, el Bartrina, en honor d'aquell autor mort massa jove. La nòmina de reusencs cèlebres és molt llarga, i no ens podem allargar, però també diu molt a favor d'aquesta societat civil, que no sols crea edificis o institucions, sinó personalitats influents: naturalment, haurem de començar amb Gaudí i el seu cèlebre naixement; el gran pintor Fortuny, també una gran pèrdua juvenil; la nissaga d'arxivers i historiadors Bofarull, començant amb Dn. Pròsper, salvant arxius enmig de la desamortització de 1835, Eduard Toda, el restaurador d'Escornalbou i Poblet: Antoni Aulèstia, el primer autor en escriure una història de Catalunya en català; el polític i escriptor Josep Güell i Mercader, el general Prim, cap del govern d'Espanya, o Antoni Pedrol Rius, destacat advocat, i tants d'altres. Catalunya és una nació sense estat. L'estat propi l'han de construir i mantenir els mateixos catalans. Reus n'és un bon exemple.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CULTURA

’Ahora vuelvo’ guanya la 13a edició del Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Girona Acocollona’t

GIRONA
Art

Els bevedors del seny

barcelona
ART

Una biografia redescobreix Piculives, l’artista de la vitalitat desbordant

Girona
DAVID CASTILLO
POETA, NOVEL·LISTA I PERIODISTA QUE ACABA DE PUBLICAR EL RECULL DE POEMES ‘CAMP PERVERS’, PUBLICAT PER PROA

“El foc, això ho és tot”

Barcelona
CINEMA

‘Anatomía de una caída’ triomfa en els Premis del Cinema Europeu

BARCELONA
Crítica
teatre

Totes són gavines

LLIBRES

‘Calonge, Poble de Llibres’ vol sumar al projecte tres noves llibreries

CALONGE
OBITUARI

Mor l’actor Ryan O’Neal, protagonista de ‘Love Story’ i ‘Paper Moon’, als 82 anys

BARCELONA
Art

Picasso desconstruït

parís