cultura

Bea Espejo. situació crítica

“La crítica és un lloc per cultivar els dubtes”

Té sen­tit la crítica d'art avui?

No només té sen­tit, sinó que és fona­men­tal com a eina de pen­sa­ment. I ja no parlo tant d'escrip­tura (que també), sinó de la crítica entesa com el con­junt de con­tra­dic­ci­ons i pro­ble­mes d'aquesta esfera cul­tu­ral que ano­me­nem art con­tem­po­rani. Avui ens costa reconèixer els espais de la crítica perquè igual es poden mani­fes­tar en un fanzín o en un petit pro­jecte edi­to­rial, en la defi­nició d'un nou espai o en la con­fi­gu­ració d'un col·lec­tiu. Més enllà del seu for­mat, la crítica és un lloc per cul­ti­var els dub­tes.

S'ha con­ver­tit el crític en artista i l'artista en crític?

Sem­pre he pen­sat que la inter­re­lació de rols obre una fines­tra a les opor­tu­ni­tats. M'agrada enten­dre la crítica com una acti­vi­tat cre­a­tiva i l'acti­vi­tat cre­a­tiva com un postu­lat crític. És més, la vin­cu­lació de la crítica amb altres agents, ja siguin artis­tes, comis­sa­ris, ges­tors o acti­vis­tes de tota mena, en el tei­xit de nous espais per a la cul­tura i l'art, torna a la crítica unes noves con­di­ci­ons de pos­si­bi­li­tat i inclús de neces­si­tat.

Quin és el seu museu pre­fe­rit? En quin no entra mai?

M'interessa molt la pro­gra­mació del CA2M, a Mósto­les, i la seva mirada a l'art con­tem­po­rani i la cul­tura con­tem­porània, la inter­re­lació de l'art amb la música, l'expe­ri­men­tació en ter­mes d'edu­cació, la idea de festa com a pro­ducció cul­tu­ral, la mirada a la teo­ria crítica, el gènere, el colo­ni­a­lisme i la per­for­mance.

Tàpies té suc­ces­sor?

Encara queda l'estigma de Tàpies com el gran refe­rent de l'art català, però hi ha vida més enllà de la seva figura. Per sort, segu­ra­ment no hi ha només un sol suc­ces­sor, i sí molts refe­rents. Un d'ells és Ignasi Aballí, un artista clau de la seva gene­ració i també per a les més joves.

L'art català ha vis­cut massa dels grans noms?

Sens dubte, hi ha un gran ven­tall de pràcti­ques artísti­ques pot­ser menys cone­gu­des molt vàlides.

Per quins artis­tes aposta?

Pels inves­ti­ga­dors, els antropòlegs, els científics, els sociòlegs, els lite­ra­ris, els per­sis­tents, els entu­si­as­tes... Per tots aquells artis­tes polièdrics que no dei­xen de fer-se pre­gun­tes tot i no tro­bar a pri­ori la res­posta.

Real­ment interessa l'art al públic català?

Tre­pit­jar per l'enun­ciat de “públic català” asse­gu­ra­ria la rellis­cada; millor par­lar en ter­mes més genèrics. Interessa l'art al públic? Doncs no tant com seria desit­ja­ble. Jo plan­te­ja­ria dues acci­ons res­pecte a això. L'una seria fer autocrítica i pre­gun­tar-se què passa en l'escrip­tura d'art que pro­voca argu­ments que juguen a la con­tra. L'altra seria rei­vin­di­car l'espec­ta­dor actiu, que no posi bar­re­res i tin­gui interès.

Som un poble artísti­ca­ment madur?

Som un poble amb una llarga història però amb molta feina encara per fer.

Els polítics es cre­uen l'art català?

No cre­uen en l'art i escas­sa­ment en la cul­tura. Només hem de veure el recent cas del Marco de Vigo. Ara mateix, les pro­pos­tes més interes­sants venen d'una posició política per­so­nal i autònoma. Els espais inde­pen­dents, que s'han con­ver­tit en un dels esce­na­ris més fructífers i dinàmics de l'art con­tem­po­rani. Davant d'una pro­gra­mació ins­ti­tu­ci­o­nal lenta, apor­ten movi­ment i bona salut al con­text artístic. Fórmu­les d'auto­gestió, tre­ball en xarxa i ganes de fer les coses d'altres mane­res. Tenen menys diners però més lli­ber­tat. Pot­ser el futur depèn d'això?

Bea Espejo va tancar el mes passat una etapa de vuit anys al suplement ‘El Cultural‘ d'‘El Mundo‘ com a responsable d'una de les seccions d'art de més pedigrí de la premsa espanyola. Però la trajectòria d'aquesta crítica d'art nascuda a Vilanova i la Geltrú el 1977 va començar a Barcelona, on es va formar (Pilar Bonet va ser el seu far a la universitat) i on va estendre els seus camps d'acció en diferents projectes: l'escriptura, el comissariat i també el galerisme (va treballar a Estrany de la Mota). No es mourà de Madrid. L'acaba de fitxar el suplement ‘Babelia‘ d'‘El País‘ per liderar el seu equip d'art.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.