Pep Lladó: “El regust de rumba no marxa mai”

Set anys després d'Andar contigo, un disc íntegrament inspirat per la mort de qui va ser companya seva durant més de trenta anys, Pep Lladó, pianista de Gato Pérez i fundador d'Ai Ai Ai, torna amb Després de la rumba (Sota la Palmera), un disc que presentarà demà en el Festival Barnasants (Harlem Jazz Club, 19 h, 8 euros) i en el qual s'estrena com a cantant. “Sempre havia pensat que, pel bé de les cançons, era millor que les cantés algú altre”, revela Lladó, a qui demà es podrà veure acompanyat de Domènec Ludeña (guitarra), Vivi Sugar (contrabaix) i Rubén Carmona (bateria). “Tenia la sensació que jo no podria cantar mai, però un dia vaig sobreposar-me a aquesta idea i, al contrari del que m'havia imaginat, m'ho vaig passar tan bé que ara em sap greu no haver-ho fet abans.”

A Després de la rumba, Lladó abraça la cançó d'autor sense perdre de vista els seus orígens. “Quan el componia no em plantejava si allò que feia era rumba o no. Va ser després que me'n vaig adonar que, més que un disc de rumba, havia fet un disc que era conseqüència de la rumba, amb aquell regust que ens ha quedat a tots els que hem fet aquesta música durant tant de temps i que no marxa mai. Imagino que és com aquells catalans que viuen a fora i que mai no han perdut l'accent”.