«La religió ha estat i és una arma política»

–«Fins ara havia escrit guions i havia realitzat una sèrie d'animació sobre el medi ambient, i després vaig fer un llibre de contes per a adults sobre hàbits alimentaris. Però sempre m'ha agradat la novel·la històrica i ja tenia ganes d'escriure'n una.»

–«L'obra parla del moment històric de la irrupció de l'imperi castellà en terres asteques, en un moment en què aquesta civilització està en plena expansió. La vida de dos germans nobles castellans que agafen camins paral·lels guia la ficció de la novel·la i serveix per aportar dues visions del món enfrontades.»

–«El nom de la novel·la no és gratuït. La religió, en tots dos imperis, en tot moment esdevé un motor més polític que no pas espiritual. Arriba un moment que totes dues civilitzacions xoquen, i en aquest punt la religió es converteix en una arma que interessa i que cal dominar.»

–«La novel·la és històrica però té molts elements que la fan actual, com aquest. La religió ha de ser una qüestió molt espiritual, però quan s'institucionalitza estableix un joc polític que s'ha mantingut al llarg dels segles.»

–«Al marge dels fets històrics, els personatges de l'obra viuen d'una manera concreta, i vesteixen i mengen de determinada manera. Hem de pensar que elements tan catalans com el tomàquet o d'altres com les patates no van arribar a Europa sense que abans es conreessin en aquelles civilitzacions. Per tot plegat, a banda de la documentació històrica, he hagut de fer una recerca de tots aquests costums i ambients, tant dels d'aquí com dels d'allà. He trigat prop de dos anys a fer la novel·la, però m'ho he passat molt bé.»

–«Volia saber un parell de coses. Per què per al naixement de l'imperi espanyol va haver de morir l'imperi asteca? I per què en aquell moment no es van poder establir altres punts de trobada? Una manera de respondre totes dues incògnites la vaig trobar en l'epitafi d'un regent castellà que va arribar a ser Papa i que diu: «Ai, dolor! Que els mèrits d'un home, encara del millor, depenguin tant del temps que li va tocar viure.» Ni Motecuhzoma ni Hernán Cortés haguessin pogut actuar d'una altra manera, perquè el paradigma de l'època només permetia una única concepció de l'home i del món.»

–«Prefereixo que hi hagi diversitat per poder triar. En aquest cas, En tierra de dioses combina àgilment ficció amb dos episodis històrics que fins ara s'havien explicat de manera separada, quan en realitat la conquesta de Mèxic i la successió dels Reis Catòlics van tenir lloc al mateix temps i tenen a veure una amb l'altra. Alguns lectors ja es pregunten per l'existència real d'un o altre personatge i em diuen que s'han enganxat a l'obra. D'això es tracta.»

–«Ja estic començant a treballar en una nova d'històrica. No l'ambientaré a Amèrica però sí que contrastaré dos altres continents també en aquesta època de canvi entre l'edat mitjana i el Renaixement.»