cultura

tast de poesia

Gastronomia poètica o menjar versos

La cuina cre­a­tiva inclou la glo­ba­li­tat del con­cepte gas­tronòmic. A l'hora de tas­tar un plat, for­mat per una o infi­ni­tat d'ela­bo­ra­ci­ons, ens demana la impli­cació del gust, bàsica­ment, però també de l'olfacte (l'aroma és part intrínseca de qual­se­vol menja, fins i tot d'una ama­nida), de la vista (les pre­sen­ta­ci­ons influ­ei­xen de manera fona­men­tal en la per­cepció del plat), el tacte (o les tex­tu­res, que podem notar dins la boca o amb els dits) i, tot i que apa­rent­ment en una mesura menor, l'oïda (el so crui­xent, per exem­ple).

A l'hora de crear les ela­bo­ra­ci­ons que for­ma­ran un o diver­sos plats, influ­ei­xen altres con­cep­tes tècnics, com la física i la química, els com­po­nents nutri­ci­o­nals, però també con­cep­tes més artístics, com ara els cro­ma­tis­mes, la nar­ra­ti­vi­tat, l'equi­li­bri estètic, la història, la tra­dició, la inno­vació i la ima­gi­nació... Si dar­rere hi ha El Bulli, tot s'amplia fins arri­bar a les uni­ver­si­tats i els museus. Tal qual.

Fer­ran Adrià, al pròleg del lli­bres de poe­mes Menú de degus­tació, de Jordi Cer­vera, escriu, refe­rint-se a la cuina d'El Bulli, que “a mesura que anàvem depu­rant i defi­nint el nos­tre estil, hem anat cre­ant un llen­guatge propi, a base de for­jar pri­mer unes parau­les, després unes fra­ses i final­ment tot un dis­curs que s'arti­cula en el menú de degus­tació. Aquest dis­curs vol trans­me­tre un mis­satge, unes emo­ci­ons, un argu­ment...”. Per això han rebut pro­pos­tes de cre­a­dors de dis­ci­pli­nes com ara l'art, el dis­seny, la música, l'arqui­tec­tura..., que han cons­truït ponts de diàleg.

Els fal­tava la poe­sia. I Jordi Cer­vera va plan­te­jar fa anys al mala­gua­nyat Juli Soler –soci i direc­tor d'El Bulli–, pri­mer, i després a Fer­ran Adrià, d'escriure un lli­bre de poe­mes ins­pi­rat en la seva cuina, en els seus menús amb cen­te­nars de recep­tes arxi­va­des.

El resul­tat és aquest Menú de degus­tació, for­mat per una sei­xan­tena llarga de poe­mes encapçalats pel nom ori­gi­nal de diver­sos plats: Núvol tebi esfèric de dashi amb car­re­re­tes amb sisho morat, Cresta d'amet­lla ten­dra amb sec­huan but­ton, Man­don­gui­lles de cogom­bre amb regalèssia i yuzu, Aire gelat de par­mesà amb musli...

Un exem­ple de poema, Ostres viat­jant: “Ja no hi ha fos­cor a la vida, / tot és un apa­ra­dor gegantí / on s'ofe­rei­xen mera­ve­lles, / desit­jos insa­tis­fets, / ostres, luxes, viat­ges insòlits / i algun forn micro­o­nes a preu de ganga / que ens espera, tran­quil, a la botiga de la can­to­nada.”

Un viatge com ho és tot el lli­bre, un de poe­ti­co­gas­tronòmic, que ens obre la gana, ens satisfà l'espe­rit i no engreixa. Ens fa ensa­li­var les emo­ci­ons, mos­tra­des amb una ela­bo­ració com­plexa, pre­cisa, més enllà del plat, més enllà de la taula, més enllà del pre­vi­si­ble. Men­jar ver­sos amb els cinc sen­tits. O amb un parell més i tot.

menú de degustació
Jordi Cervera
Editorial: Saldonar Barcelona, 2017
Pàgines: 78
Preu: 13 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia